Avui, dia 6 de setembre del 2013, la federació AEP-UAB reunida en plenari, ha acordat trencar relacions i dissoldre tots els vincles existents amb la resta de l'organització sindical d’AEP (Associació d’Estudiants Progressistes) sota la premisa de la construcció de l'estructura que necessita el moviment estudiantil per defensar el nostre dret a una educació pública i de qualitat i que, segons considerem nosaltres, a dia d'avui no existeix ni pot existir sense un divorci amb el sindicat en el qual ara ens trobem.
Com a militants que han sacrificat nombroses hores i dies de la seva vida buscant el desenvolupament del projecte sindical d’ AEP durant més de dos anys, volem deixar clar primer de tot que no prenem aquesta determinació amb gust. Tot el contrari: escrivim aquestes línies amb profund dolor, doncs veiem que esdevé imprescindible deixar enrere una organització en la qual hem estat integrats durant llarg temps. Però ho fem amb la convicció de que és l'única sortida.
En masses ocasions vam haver de batallar els estudiants de la UAB, al costat d'altres estudiants lluitadors de diferents universitats, per impedir que en el Consell Nacional - direcció nacional d’ AEP- s'aprovessin boicots a importants vagues estudiantils i educatives o es tiressin endavant iniciatives encaminades a destruir literalment el moviment estudiantil. I aquesta lluita que porta anys donant-se en l'intern d’ AEP fonamentalment existeix per una contradicció interna radical entre els qui entenem que un sindicat estudiantil ha de ser una estructura democràtica i plural d'organització del estudiantat combatiu; i els qui han trobat en AEP una simple eina de conciliació i d'establir relacions de clientelisme amb els diferents governs universitaris i autonòmics que els col·loquin en llocs de representació universitària per cobrar després factura en forma de beques individuals o contractes amb la Universitat.
Procedim per tant, a trencar definitivament amb les estructures del moviment estudiantil que se situen sota interessos aliens als dels i les estudiants, i que entenen a l’estudiantat com un element al que recórrer en eleccions estudiantils per aconseguir un lloc en les institucions universitàries. Els constants obstacles i manipulacions perpetrats per molts membres d’aquest sindicat, mitjançant trames pròpies de conspiradors, per deslegitimar els avanços de la militància estudiantil combativa, fan que avui només puguem valorar AEP com una caricatura tràgica del que ha de ser un sindicat estudiantil en lluita per l'educació pública i de qualitat. Creiem que l’ Associació d´Estudiants Progressistes ni és una estructura plural, ni democràtica, ni combativa, ni es planteja la ruptura de cap tipus amb el sistema i que en el seu si no existeix cap mena de possibilitat de canvi.
És per això que avui, no partint de zero, sinó recollint l'herència de lluita honesta que venim desenvolupant des de fa anys, cridem als companys i companyes honestes i combatives que encara estan dins d’ AEP, d'altres sindicats i de les assemblees de facultat o d'instituts a unir-nos en la conformació d'un Front Estudiantil Unitari (FEU). Aquesta crida parteix de l'experiència de la pràctica, del resultat palpable que mentre a la UAB amb posicions combatives la nostra militància creixia de manera gradual i es multiplicava la nostra presència en diverses facultats, en altres universitats el sindicat estudiantil sota la premissa de la desmobilització estava estancat o en reculada, amb l'excepció honrosa d'alguna facultat combativa i sempre tenint en compte que fins i tot dins dels grups i les federacions més horriblement pactistes hi havia i hi ha companys i companyes que són incansables lluitadors. De tots ells no podem fer més que recordar-nos-en amb reconeixement i admiració, i dirigir-los especialment a ells aquesta crida.
Els signants d'aquesta declaració partim d'una reflexió molt clara: l’estudiantat provinent de famílies treballadores ens estem trobant frontalment amb els atacs del sistema capitalista. D'una banda en tota la nostra realitat vital més enllà de la merament educativa, on ens obliguen a donar constants passos enrere en els drets que històricament hem aconseguit arrencar amb la lluita. D'altra banda amb la nostra expulsió progressiva de l'educació superior lapidant qualsevol possibilitat d'avançar en la conquesta d'una veritable educació pública i de qualitat.
Entenem que en aquest moment es fa més necessari i urgent que mai avançar en la construcció d'aquest Front Estudiantil Unitari (FEU). Que els estudiants necessitem una associació plural, en el sentit que accepti l'entrada de qualsevol alumne que vulgui lluitar pels seus drets, al marge de la seva afiliació política o ideologia; necessitem una estructura democràtica, en la qual estigui garantida la justícia dels processos d'elecció dels òrgans superiors i la participació de tota la militància en la vida interna de l'organització; una organització combativa que lluiti per recuperar la dinàmica de confrontació acumulant forces.
És necessari que tots aquells alumnes que estem disposats a lluitar per defensar uns drets que ens pertanyen i que ningú ens ha regalat, que volem iniciar una dinàmica d'acumulació de forces i confrontació per aconseguir una universitat pública i de qualitat, ens organitzem en una estructura estable. El FEU ens ha de servir per donar sentit a la nostra lluita i per avançar en els nostres objectius comuns, sense caure en respostes aïllades i puntuals que després es dilueixen en el no res. Parlem de que cada membre tingui les mateixes possibilitats de participació democràtica que els altres, i alhora aquesta democràcia sense embuts ens permetrà afrontar debats sincers que ens portin a estructurar un programa i uns objectius per al moviment estudiantil que tots acceptem, assumint com a pròpia l'essència de la democràcia que és poder discutir però també acceptar els resultats del procés de discussió.
Aquesta estructura és el sindicat d'estudiants que a dia d'avui no existeix a Catalunya i que nosaltres volem assumir la tasca de començar a construir, al costat de molts altres companys i companyes que tenen la mateixa aspiració. Pensem a més que aquesta estructura, si bé en un primer moment pot vertebrar-se a nivell d'universitat i/o a nivell nacional, ha de tenir molt clar que és fonamental orientar la lluita cap al marc estatal del que provenen les majors agressions cap a nosaltres. Sense una lluita organitzada, coordinada de tots i totes les estudiants de l'Estat, no existeix possibilitat de victòria.
Durant molts anys el moviment estudiantil ha anat acumulant victòries petites i derrotes gegants; moments d'enorme auge de la lluita i de descens encara major. La desorganització ha estat la principal característica de les lluites, guiades per una minoria i acceptades passivament per la majoria. Anem ara cap a la inclusió de creixents masses d'estudiants en un projecte organitzatiu estable i presentem batalla constant, mes a mes i any rere any, a cadascun dels atacs que ens enviïn, però també al monstre que els llança que no és un altre que el capitalisme.
Bellaterra, dia 6 de setembre del 2013
Com a militants que han sacrificat nombroses hores i dies de la seva vida buscant el desenvolupament del projecte sindical d’ AEP durant més de dos anys, volem deixar clar primer de tot que no prenem aquesta determinació amb gust. Tot el contrari: escrivim aquestes línies amb profund dolor, doncs veiem que esdevé imprescindible deixar enrere una organització en la qual hem estat integrats durant llarg temps. Però ho fem amb la convicció de que és l'única sortida.
En masses ocasions vam haver de batallar els estudiants de la UAB, al costat d'altres estudiants lluitadors de diferents universitats, per impedir que en el Consell Nacional - direcció nacional d’ AEP- s'aprovessin boicots a importants vagues estudiantils i educatives o es tiressin endavant iniciatives encaminades a destruir literalment el moviment estudiantil. I aquesta lluita que porta anys donant-se en l'intern d’ AEP fonamentalment existeix per una contradicció interna radical entre els qui entenem que un sindicat estudiantil ha de ser una estructura democràtica i plural d'organització del estudiantat combatiu; i els qui han trobat en AEP una simple eina de conciliació i d'establir relacions de clientelisme amb els diferents governs universitaris i autonòmics que els col·loquin en llocs de representació universitària per cobrar després factura en forma de beques individuals o contractes amb la Universitat.
Procedim per tant, a trencar definitivament amb les estructures del moviment estudiantil que se situen sota interessos aliens als dels i les estudiants, i que entenen a l’estudiantat com un element al que recórrer en eleccions estudiantils per aconseguir un lloc en les institucions universitàries. Els constants obstacles i manipulacions perpetrats per molts membres d’aquest sindicat, mitjançant trames pròpies de conspiradors, per deslegitimar els avanços de la militància estudiantil combativa, fan que avui només puguem valorar AEP com una caricatura tràgica del que ha de ser un sindicat estudiantil en lluita per l'educació pública i de qualitat. Creiem que l’ Associació d´Estudiants Progressistes ni és una estructura plural, ni democràtica, ni combativa, ni es planteja la ruptura de cap tipus amb el sistema i que en el seu si no existeix cap mena de possibilitat de canvi.
És per això que avui, no partint de zero, sinó recollint l'herència de lluita honesta que venim desenvolupant des de fa anys, cridem als companys i companyes honestes i combatives que encara estan dins d’ AEP, d'altres sindicats i de les assemblees de facultat o d'instituts a unir-nos en la conformació d'un Front Estudiantil Unitari (FEU). Aquesta crida parteix de l'experiència de la pràctica, del resultat palpable que mentre a la UAB amb posicions combatives la nostra militància creixia de manera gradual i es multiplicava la nostra presència en diverses facultats, en altres universitats el sindicat estudiantil sota la premissa de la desmobilització estava estancat o en reculada, amb l'excepció honrosa d'alguna facultat combativa i sempre tenint en compte que fins i tot dins dels grups i les federacions més horriblement pactistes hi havia i hi ha companys i companyes que són incansables lluitadors. De tots ells no podem fer més que recordar-nos-en amb reconeixement i admiració, i dirigir-los especialment a ells aquesta crida.
Els signants d'aquesta declaració partim d'una reflexió molt clara: l’estudiantat provinent de famílies treballadores ens estem trobant frontalment amb els atacs del sistema capitalista. D'una banda en tota la nostra realitat vital més enllà de la merament educativa, on ens obliguen a donar constants passos enrere en els drets que històricament hem aconseguit arrencar amb la lluita. D'altra banda amb la nostra expulsió progressiva de l'educació superior lapidant qualsevol possibilitat d'avançar en la conquesta d'una veritable educació pública i de qualitat.
Entenem que en aquest moment es fa més necessari i urgent que mai avançar en la construcció d'aquest Front Estudiantil Unitari (FEU). Que els estudiants necessitem una associació plural, en el sentit que accepti l'entrada de qualsevol alumne que vulgui lluitar pels seus drets, al marge de la seva afiliació política o ideologia; necessitem una estructura democràtica, en la qual estigui garantida la justícia dels processos d'elecció dels òrgans superiors i la participació de tota la militància en la vida interna de l'organització; una organització combativa que lluiti per recuperar la dinàmica de confrontació acumulant forces.
És necessari que tots aquells alumnes que estem disposats a lluitar per defensar uns drets que ens pertanyen i que ningú ens ha regalat, que volem iniciar una dinàmica d'acumulació de forces i confrontació per aconseguir una universitat pública i de qualitat, ens organitzem en una estructura estable. El FEU ens ha de servir per donar sentit a la nostra lluita i per avançar en els nostres objectius comuns, sense caure en respostes aïllades i puntuals que després es dilueixen en el no res. Parlem de que cada membre tingui les mateixes possibilitats de participació democràtica que els altres, i alhora aquesta democràcia sense embuts ens permetrà afrontar debats sincers que ens portin a estructurar un programa i uns objectius per al moviment estudiantil que tots acceptem, assumint com a pròpia l'essència de la democràcia que és poder discutir però també acceptar els resultats del procés de discussió.
Aquesta estructura és el sindicat d'estudiants que a dia d'avui no existeix a Catalunya i que nosaltres volem assumir la tasca de començar a construir, al costat de molts altres companys i companyes que tenen la mateixa aspiració. Pensem a més que aquesta estructura, si bé en un primer moment pot vertebrar-se a nivell d'universitat i/o a nivell nacional, ha de tenir molt clar que és fonamental orientar la lluita cap al marc estatal del que provenen les majors agressions cap a nosaltres. Sense una lluita organitzada, coordinada de tots i totes les estudiants de l'Estat, no existeix possibilitat de victòria.
Durant molts anys el moviment estudiantil ha anat acumulant victòries petites i derrotes gegants; moments d'enorme auge de la lluita i de descens encara major. La desorganització ha estat la principal característica de les lluites, guiades per una minoria i acceptades passivament per la majoria. Anem ara cap a la inclusió de creixents masses d'estudiants en un projecte organitzatiu estable i presentem batalla constant, mes a mes i any rere any, a cadascun dels atacs que ens enviïn, però també al monstre que els llança que no és un altre que el capitalisme.
Bellaterra, dia 6 de setembre del 2013