divendres, 27 de febrer de 2015

Crònica manifestació VAGA#26F 2015

Durant el 26 de febrer es va dur a terme una jornada de vaga estudiantil convocada per diversos sindicats, entre d'altres, el FEU, amb motiu de l'aprovació del possiblement últim decret per aplicar a l’estat espanyol durant aquest any, l’EU2015. Aquesta jornada, a més, volia denunciar el procés mercantilitzador que s'amaga darrere d'aquesta, procés que també impulsa la LOMQE.

La vaga va ser tot un èxit a molts centres d'estudis, especialment a les universitats, degut a la rellevància de la lluita contra el 3+2. El FEU va estar treballant a totes les universitats públiques de l'àrea metropolitana de Barcelona. La nit anterior va fer una crida a ocupar les facultats de Biologia (UB) i Traducció i Interpretació (UAB), petició que va ser seguida per un nombre considerable d'estudiants.

Durant tot el matí del dia 26 els militants del FEU van constituir els seus propis piquets en aquells centres d'estudis on el sindicat té presència, explicant als alumnes que havien anat a classe perquè consideràvem important la convocatòria de vaga, les reformes que hi ha sobre la taula i les accions que hi hauria per aquell dia.

A les 12h començava la manifestació de Barcelona, sortint de Plaça Universitat. Les xifres finals d'assistència demostren que un nombre considerable d'alumnes, tant de mitges com de universitats, estan amoïnats per les reformes i els atacs que estan perpetrant els empresaris contra els seus drets.

El bloc del FEU, que tenia nombroses pancartes i un equip de seguretat, era un llarg riu de banderes del sindicat que s’estenien fins a cobrir una àrea força extensa. En alguns moments de la manifestació, el bloc va arribar a aplegar a més de 1.000 persones, persones que prenien una actitud combativa seguint sense parar les consignes de la megafonia i aguantant el mal temps i d'altres factors adversos.

En aquesta manifestació, el sindicat va haver de superar proves difícils però ho va aconseguir amb èxit, demostrant la seva creixent fortalesa política i organitzativa.

El FEU va ser, a Catalunya, el primer sindicat d'estudiants en convocar la vaga del 26 de febrer. També va ser un dels primers a tot l'Estat. A pesar d'això, l'organització es va esperar a convocar una manifestació en comú amb els altres convocants que van anar sorgint. Dies abans de la manifestació, el FEU anunciava públicament el recorregut que faria: des de Plaça Universitat fins a Plaça Sant Jaume, passant per Via Laietana.

Tot i això, el sindicat va tenir problemes que van requerir la intervenció de l'equip de seguretat, el qual va demostrar sobradament la seva efectivitat amb l'actuació que va desplegar. Ja de bon començament, el Sindicat d'Estudiants (SE) que estava situat al final de la manifestació, va intentar sobrepassar el bloc del FEU amenaçant amb atropellar estudiants amb la seva furgoneta.

El FEU sap -i ho diu públicament- que el Sindicat d'Estudiants és una organització reaccionària al servei del poder, un titella en mans del PSOE i d'IU que ha estat còmplice de nombrosos atacs contra els drets dels estudiants. Sabem també que a les manifestacions no dubten en agredir a la gent per assolir els seus objectius, i aquesta vegada ho han tornat a demostrar en nombrosos indrets de l'Estat. És per això que, davant l'amenaça del SE d'atropellar a alumnes que estaven dins del bloc del FEU, vam haver d'impedir l'avenç de la seva furgoneta i de tot el seu bloc mitjançant el cordó de seguretat i arribant a la confrontació física. Finalment van ser repel·lits i es van quedar a la cua de la manifestació.

Més endavant, en arribar a Plaça Catalunya, el SEPC -que estava a la capçalera- va situar militants tallant l'accés cap a la Rambla i cap a Via Laietana amb pals per obligar a tots els convocants a desviar-se per un recorregut alternatiu, pujant per Passeig de Gràcia. El FEU havia dit dies abans quin era el seu recorregut i per cap circumstància externa es plegaria a canviar-ho, menys encara sota pressió. Per això, l'equip de seguretat del sindicat va avisar als companys de les intencions del FEU d'avançar en qualsevol circumstància, fet que van semblar entendre, doncs finalment va quedar lliure el camí de Via Laietana i la manifestació es va dividir en dos.

A partir d'aquest moment, el FEU va passar a encapçalar una manifestació on es van quedar totes les associacions estudiantils convocants menys el SEPC.

És molt important que quedi clar que aquesta divisió de la manifestació no va ser arbitrària, al menys no per part nostre, ni decidida in situ. El FEU havia deixat clar dies abans quin seria el recorregut del seu bloc.

Finalment, tots els sindicats convocants van arribar a Plaça Sant Jaume. Allà, el Coordinador General del FEU, Pau Román, va pronunciar un discurs envoltat de gairebé un centenar de banderes del FEU, discurs que va ser fortament aplaudit.

La jornada de vaga ha servit per seguir acumulant forces en un context en el qual es fa urgent que cada cop més estudiants coneguin la situació d'agressió cap als nostres drets en que ens trobem i que decideixin organitzar-se. Ara, poc més de l'1 % de l'alumnat català està organitzat i es mobilitza regularment en defensa dels seus drets. Mobilitzacions com aquesta han de servir per, poc a poc, canviar aquesta situació.