dimecres, 4 de febrer de 2015

L'ENCARIMENT DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS AMB EL DECRET 3+2 I CONSEQÜÈNCIES

Recentment, el Consell de Ministres va aprovar un decret presentat pel Ministre Wert que pretén reduir la durada de bona part de les carreres universitàries (fins al 70 %) dels quatre als tres anys. Paral·lelament, incrementa el període d'estudi a màster d'un a dos anys.

Després de donar-se a conèixer la notícia, el govern es va afanyar a anunciar que la reforma permetria un estalvi de més de cent milions d'euros a les butxaques de les famílies perquè, en endavant, els alumnes ja no haurien de pagar per estudiar quatre anys sinó per fer-ho tres.

És a dir, que en comptes d'avançar cap a la gratuïtat de l'educació i mentre es retallen beques, el govern té la poca vergonya de dir que aquesta reforma permetrà estalviar en el pagament dels estudis universitaris.

Però el que es va oblidar de dir el Ministre Wert és que, com bé especifica -i a més de forma molt clara- el decret ja publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i per tant en vigor, és que a partir d'ara el grau de tres anys tindrà una orientació generalista. És a dir, si el grau ja va suposar una gran rebaixa de contingut respecte a la llicenciatura -amb l'eliminació d'assignatures i una alteració substancial del que s'impartia dins de les que van quedar-, ara es pretén avançar més encara en aquesta direcció de manera que el grau sigui un títol pràcticament sense valor, com passa a Gran Bretanya, on el grau et serveix per poc més que per servir café a l'Starbucks.

Qui realment vulgui donar un cert valor als seus estudis universitaris haurà de pagar per estudiar un màster, de manera que -en la pràctica- tornem a tenir una durada dels estudis complets equivalent a la de la llicenciatura -és a dir, cinc anys- però amb preus increïblement més elevats.

Recordem que el preu del crèdit de màster és desorbitat en comparació amb el de grau, que ja és car de per si. A l'Estat espanyol, el preu mitjà del crèdit de grau és 18,42€. Els quatre anys actuals costarien, en general, entre 1.000 i 1.500 euros. Però cal comptar amb que els crèdits de les carreres experimentals són molt més elevats i que, a més, Catalunya és una de les CCAA on més cars són (de mitjana 30,33€, pràcticament el doble que a la resta de l'Estat).

Si aquestes xifres són ja escandaloses, encara ho són més les de màster: el preu mitjà del crèdit de màster a l'Estat és de 40,11€. A la Universitat Complutense de Madrid, fer una carrera costa 1.980 euros de mitjana i el màster 3.900€. Però, de nou, a Catalunya el preu del crèdit és encara més elevat que a la resta de l'Estat, arribant a 65,4€/crèdit, pràcticament el mateix que a Madrid que és també de les CCAA més encarides.

No cal ser gaire observador per adonar-se que, a partir d'ara, l'estudiant universitari que vulgui fer valdre per alguna cosa el seu títol haurà de cursar el cicle complet de grau (tres anys) més màster (2 anys) pagant un cost que voltarà, en el millor dels casos, els 8.000 euros i preus molt superiors en les carreres amb més experimentalitat.

Els màsters públic a tot l'Estat, ja molt cars de per si, estan desapareixent a marxes forçades i són substituits per màsters privats, amb preus encara més prohibitius i continguts establerts directament per les empreses privades.

L'objectiu d'aquesta reforma té un profund contingut classista que hem d'entendre. Els governs, a Madrid o a Barcelona, no actúen pel bé comú sinó en benefici de les empreses privades que controlen el poder polític. Aquestes empreses privades busquen, amb el decret, fonamentalment tres objectius: 1) expulsar de la universitat pública als fills de classe treballadora que van entrar-hi als seixanta, setanta i vuitana arrel de les lluites obreres i estudiantils. 2) obtenir beneficis del negoci de l'educació mitjançant el cobrament de xifres escandaloses per les matrícules universitaries. 3) aconseguir que molts estudiants no puguin cursar el màster i se'n vagin ràpidament a la cua de l'atur, engreixant la població inactiva i pressionant a la baixa els salaris de qui ja treballa. Aquesta força de treball vinguda de la universitat, amb títols barats i simples, serà mà d'obra qualificada (en comparació amb la resta) però barata (en comparació amb un llicenciat, perquè el títol no valdrà el mateix).

Contra tot això, el Front Estudiantil Unitari té molt clar que estarà a cada centre d'estudis, a cada facultat, explicant la reforma als estudiants i organitzant-los per impedir que l'any vinent s'apliqui. Recordem que la Generalitat ha avançat que la vol implementar ja al curs vinent, de ser possible. Només els estudiants, en aliança amb els treballadors de la universitat, podem fer-ho impossible.

Domènec Merino

Responsable de Reivindicació i Discurs del Front Estudiantil Unitari (FEU)