Recentment, el Consell de Ministres va
aprovar un decret presentat pel Ministre Wert que pretén reduir la
durada de bona part de les carreres universitàries (fins al 70 %)
dels quatre als tres anys. Paral·lelament, incrementa el període
d'estudi a màster d'un a dos anys.
Després de donar-se a conèixer la
notícia, el govern es va afanyar a anunciar que la reforma permetria
un estalvi de més de cent milions d'euros a les butxaques de les
famílies perquè, en endavant, els alumnes ja no haurien de pagar
per estudiar quatre anys sinó per fer-ho tres.
És a dir, que en comptes d'avançar
cap a la gratuïtat de l'educació i mentre es retallen beques, el
govern té la poca vergonya de dir que aquesta reforma permetrà
estalviar en el pagament dels estudis universitaris.
Però el que es va oblidar de dir el
Ministre Wert és que, com bé especifica -i a més de forma molt
clara- el decret ja publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i
per tant en vigor, és que a partir d'ara el grau de tres anys tindrà
una orientació generalista. És a dir, si el grau ja va suposar una
gran rebaixa de contingut respecte a la llicenciatura -amb
l'eliminació d'assignatures i una alteració substancial del que
s'impartia dins de les que van quedar-, ara es pretén avançar més
encara en aquesta direcció de manera que el grau sigui un títol
pràcticament sense valor, com passa a Gran Bretanya, on el grau et
serveix per poc més que per servir café a l'Starbucks.
Qui realment vulgui donar un cert valor
als seus estudis universitaris haurà de pagar per estudiar un
màster, de manera que -en la pràctica- tornem a tenir una durada
dels estudis complets equivalent a la de la llicenciatura -és a dir,
cinc anys- però amb preus increïblement més elevats.
Recordem que el preu del crèdit de
màster és desorbitat en comparació amb el de grau, que ja és car
de per si. A l'Estat espanyol, el preu mitjà del crèdit de grau és
18,42€. Els quatre anys actuals costarien, en general, entre 1.000
i 1.500 euros. Però cal comptar amb que els crèdits de les carreres
experimentals són molt més elevats i que, a més, Catalunya és una
de les CCAA on més cars són (de mitjana 30,33€, pràcticament el
doble que a la resta de l'Estat).
Si aquestes xifres són ja
escandaloses, encara ho són més les de màster: el preu mitjà del
crèdit de màster a l'Estat és de 40,11€. A la Universitat
Complutense de Madrid, fer una carrera costa 1.980 euros de mitjana i
el màster 3.900€. Però, de nou, a Catalunya el preu del crèdit
és encara més elevat que a la resta de l'Estat, arribant a
65,4€/crèdit, pràcticament el mateix que a Madrid que és també
de les CCAA més encarides.
No cal ser gaire observador per
adonar-se que, a partir d'ara, l'estudiant universitari que vulgui
fer valdre per alguna cosa el seu títol haurà de cursar el cicle
complet de grau (tres anys) més màster (2 anys) pagant un cost que
voltarà, en el millor dels casos, els 8.000 euros i preus molt
superiors en les carreres amb més experimentalitat.
Els màsters públic a tot l'Estat, ja
molt cars de per si, estan desapareixent a marxes forçades i són
substituits per màsters privats, amb preus encara més prohibitius i
continguts establerts directament per les empreses privades.
L'objectiu d'aquesta reforma té un
profund contingut classista que hem d'entendre. Els governs, a Madrid
o a Barcelona, no actúen pel bé comú sinó en benefici de les
empreses privades que controlen el poder polític. Aquestes empreses
privades busquen, amb el decret, fonamentalment tres objectius: 1)
expulsar de la universitat pública als fills de classe treballadora
que van entrar-hi als seixanta, setanta i vuitana arrel de les
lluites obreres i estudiantils. 2) obtenir beneficis del negoci de
l'educació mitjançant el cobrament de xifres escandaloses per les
matrícules universitaries. 3) aconseguir que molts estudiants no
puguin cursar el màster i se'n vagin ràpidament a la cua de l'atur,
engreixant la població inactiva i pressionant a la baixa els salaris
de qui ja treballa. Aquesta força de treball vinguda de la
universitat, amb títols barats i simples, serà mà d'obra
qualificada (en comparació amb la resta) però barata (en comparació
amb un llicenciat, perquè el títol no valdrà el mateix).
Contra tot això, el Front Estudiantil
Unitari té molt clar que estarà a cada centre d'estudis, a cada
facultat, explicant la reforma als estudiants i organitzant-los per
impedir que l'any vinent s'apliqui. Recordem que la Generalitat ha
avançat que la vol implementar ja al curs vinent, de ser possible.
Només els estudiants, en aliança amb els treballadors de la
universitat, podem fer-ho impossible.
Domènec Merino
Responsable de Reivindicació i
Discurs del Front Estudiantil Unitari (FEU)