La situació actual a les Escoles Oficials d'Idiomes

Als darrers anys l’educació pública està patint una sèrie d’atacs i reformes als diferents àmbits educatius. No podem deixar de banda que les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) també s’estan atacant progressivament.

Cada cop més estudiants necessiten un títol de nivell que certifiqui el coneixement d’un idioma per a poder acabar els seus estudis. O bé, a l’hora de buscar feina és com requisit acreditar un certificat d’idioma dins del marc europeu comú. Com a conseqüència, la majoria de la població recorre al mètode ràpid, oficial i més econòmic, i aquest és a les EOI. L’actual nombre de demanda d’alumnes a les diferents Escoles Oficials d’Idiomes han fet un gir en el funcionament d’aquestes.

En primer lloc, l’accés a aquests centres s’efectua per sorteig. Aquest sorteig no té cap consideració amb l’alumnat amb menys recursos econòmics, per tant,  deixa a l’atzar la possibilitat per a l’alumnat que no té altra alternativa. En segon lloc, les taxes de l’escola s’incrementen dràsticament curs rere curs i equiparant aquests estudis públics amb una acadèmia privada. Això fa que cada cop més estudiants no puguin assumir el cost d’aquests estudis. A més, si un estudiant ha de repetir curs se’l penalitza pagant al curs següent el doble de la matrícula. Així mateix, va succeir el darrer juny a l’examen de nivell avançat d’anglès (5è curs) a Catalunya, l’índex d’aprovats va ser del 24%, una xifra baixa que porta aquestes conseqüències als repetidors. En tercer lloc, l’assistència juga un paper primordial en les EOI, ja que l’obligatorietat d’assistir a classe suposa un problema. De fet, la majoria d’alumnat són estudiants i treballadors, per tant, impossibilita combinar i conciliar la vida laboral amb els estudis. L’assistència a classe a l’hora de qualificar a l’alumnat no es valora en absolut ni és té en consideració, sobretot quan els exàmens són de caràcter oficial a 3r i 5è curs.

En global, podem afegir se’ns prepara per a un examen i no se’ns ensenya la llengua. Els exàmens oficials no avaluen el conèixer o dominar una llengua sinó determinats continguts específics.

Creiem que el model de les Escoles Oficials d’Idiomes s’està enfocant cada cop més a un model privatitzador, com està succeint a les universitats, instituts de secundària, centres de FP, conservatoris de música... D’aquest mode, restringeix cada cop més que l’accés a l’estudiantat de classe treballadora i d’extracció popular a les EOI. L’estudiantat d’aquest àmbit mai han mobilitzat a aquesta comunitat educativa. Però mai és tard si prenem consciència de la situació actual i comencem a organitzar-nos a cada centre d’estudis.

Crònica vaga 22O

Avui, 22 d'octubre, el Front Estudiantil Unitari de Catalunya hem tornat a sortir als carrers per manifestar el nostre rebuig a les contra-reformes educatives: LOMCE, FP dual, EU2015 i 3+2. El seguiment de la vaga ha sigut d'un 30%. La manifestació ha comptat amb més de 500 estudiants.

Aquesta vegada, no obstant, amb una peculiaritat que ha convertit aquesta jornada en un repte: és la primera vaga en la història del moviment estudiantil que es convoca des de la base, per part dels sindicats de cada territori de l'Estat espanyol, organitzants pel Comité de Coordinació Estatal.

Els estudiants d'ESO i batxillerat s'han centrat en la LOMCE (Ley Orgánica de la Mejora de la Calidad de la Educación), ja que és la reforma que afecta els seus cursos directament. En les sessions informatives s'han remarcat els trets més alarmants i específicss d'aquestes: el caràcter profundament anti-democràtic per la pérdua d'importància del consell escolar; el no-respecte a la cultura, història i llengua nacional; l'eliminació d'assignatures no-rentables per a les empreses; l'eliminació de les proves PAU; la limitació d'oferta de batxillerat, etc.

A més, als instituts amb Formació Professional han centrat les seues forces en evidenciar el rerefons mercantilitzador i privatitzador que te aquesta reforma, amb la ultilització de l'estudiantat com a mà d'obra barata o gratuïta per a les empreses, que a més, podran dissenyar els cursos a la seua mida, ajustant-los a les seues necessitats i interesos immediats.

Finalment, a les universitats on ens trobem (UB, UPC, UAB i UPF), hem focalitzat el discurs entorn a la reducció d'oferta educativa i la disposició d'aquesta al servei d'interesos de qui vol fer de la nostra educació un negoci. Consqüentment en contra de la pujada de taxes i la reducció d'oferta de graus. Remarquem també el canvi en la forma de governança de la uiversitat, la qual passarà a justificar una forma d'organització tirànica per part del rectorat. A més, considerem que les exigències entorn a les notes per a obtindre beca són exessives i es troben ben allunyades de la realitat de la juventut actual, que no te en compte les condicions a les que ens veiem abocats (treball  precari per poder pagar la matrícula, etc.).

El fet d'haver pogut dur aquesta vaga endavant ens ha servit per a provar les nostres forces actuals i per a consolidar un moviment estudiantil emergent que s'ha posicionat al capdavant de les mobilitzacoins a nivell estatal. Ja que, encara que som conscients que encara estem lluny d'aturar per complet les classes i buidar les aules, el dia que això arribe ho durem amb l'orgull d'haver-ho aconseguit mitjançant la conscienciació, i no únicament tallant els accessos a aquestes. Nosaltres, a diferencia d'altres estructures espontàneistes considerem la vaga com una ferramenta d'apropament a l'estudiantat i d'expansió del nostre discurs, sense necessitat d'assetjar ni cremar l'immobiliari. Per a nosaltres, és una obligació continuar el treball a l'endemà de cada vaga per tal d'acumular forces, aprendre dels errors, seguir avançant i superar les trabes organitzatives que es puguen donar.

Amb la jornada de hui donem per iniciat un curs que es presenta agitat en l'àmbit educatiu. Ja que res ha canviat des de les darreres mobilitzacions. Com des del FEU i el CCE tenim ben clar, aquestes reformes no venen donades des d'un govern o generalitat d'un o altre color, sino que respon a les necessitats econòmiques de l'oligarquia europea.

En conclusió: privatitzadores, classistes, segregadores, elitistes, i imposades és com podriem definir aquestes contra-reformes. Les quals sabem que sols podrem combatir amb treball diari, creixement constant, conscienciació centre a centre, i resposta unitaria per part de l'estudiantat d'arreu de l'estat, deixant de banda les barreres culturals.

Comunicat VAGA 22O

 Des del Front Estudiantil Unitari- FEU Catalunya, volem convocar a tot l’estudiantat de Catalunya  a la vaga convocada pel Comité de Coordinació Estatal pel proper dia 22 d’octubre, per movilitzar-nos en contra dels principals atacs, com són el 3+2, la LOMQE i  les pràctiques no remunerades.

Històricament l’únic que ha fet augmentar els nostres drets ha sigut la lluita, com la instauració de la jornada laboral de 8 hores a l’estat espanyol, que va ser a causa d’una vaga de la Canadenca, o l’educació pública que va ser gràcies a la lluita del moviment obrer i l’estudiantil durant el final de la dictadura i la transició, per tant, si parar els atacs i tornar a conquerir els nostres drets i conquerir d’altres només tenim una sortida, l’organització i la lluita que aquest any comença amb la vaga estatal del 22 d’octubre.

Aquesta vaga ha estat convocada pel Comité de Coordinació, en el qual es trobem sindicats de tot l’estat que lluiten per una educació pública i que creuen en un moviment estudiantil semblant, hi ha sindicats de la majoria del l’estat com Madrit, Màlaga, Castella i Lleó, el País Valencià etc..

Per acabar, des del FEU volem fer una crida a la movilització el 22O, no només a tot l’estudiantat, sinó també a la resta d’organitzacions estudiantil de Catalunya per tal de començar el curs amb una movilització forta i demostrar al govern i les grans empreses que l’estudiantat s’ha fartat de seguir aguantant tots els atacs.

Des del FEU construïm, moviment estudiantil!

Contra les retallades ni un pas enrere!

NILEC, NI LOMCE, NI 3+2 NI PRÀCTIQUES NO REMUNERADES!

Crònica II Assemblea General

El passat dissabte dia 9 de maig de 2015 es va celebrar la II Assemblea General del FEU Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta segona Assemblea General s’han consolidat les bases del projecte de cara a futures reivindicacions.

Primerament, es va aprovar la carta de normes i tot seguit s’escollí la mesa que va moderar els debats, prendre acta i garantir l’ordre al llarg de tota l’Assemblea. El primer document a debatre fou el full de ruta on ens marca unes pautes que ens serviran d’ajuda de cara a l’organització del proper curs. Al més es parlava sobre traduir qualsevol mobilització en organització. També es feia al·lusió a la construcció del sindicat estatal

El segon document en passar a debat fou el de “Reivindicació i discurs”, el qual recollia els punts bàsics per construir el model educatiu d’acord amb la línia del sindicat. A més, al llarg del text es defensa que el FEU és una associació que lluita per una educació pública, gratuïta, de qualitat i al servei del poble treballador. Aquest document va estar aprovat per àmplia majoria.

Com a últim document a debatre estaven els estatuts interns del FEU. Aquests defineixen el FEU, com militar i qui pot militar, es descriu l’estructura interna del sindicat. El màxim òrgan de representació és l’Assemblea General i s’organitza en nuclis de base, coordinadores territorials i assemblees de federació. Aquest document novament va quedar aprovat per majoria.

Una vegada tots els documents van quedar debatuts, es va dur a terme l’elecció de responsabilitats generals del sindicat i Adrià Junyent ha estat escollit com a nou coordinador general del FEU Catalunya. Per posar punt i final a la llarga i intensa jornada, el nou coordinador va fer un discurs per encoratjar a la militància a continuar amb la lluita.

Contra els atacs a l'educació, organitza't i lluita!

La comunitat educativa es vesteix de dol

Tota la comunitat educativa i la societat en general ens vam sentir consternats per la tragèdia que va succeir a un institut de la Sagrera, on un jove de segon d’ESO va irrompre amb una ballesta provocant una mort i quatre ferits.

Des del FEU, volem expressar la nostra solidaritat i el nostre dol amb els afectats, especialment amb els familiar del professor que malauradament ha mort en aquest incident i a tota la resta de la comunitat educativa del centre. Donem suport a tots els actes de recolzament que es facin els propers dies.

Aquests incidents es podrien evitar si els centres tinguessin més recursos per fer un seguiment més personalitzat dels alumnes, no   només a nivell acadèmica sinó també a nivell emocional i psicològic, que moltes vegades també pot afectar al rendiment de classe dels estudiants.

Això només es pot fer si garantim la presència a cada centre d’estudis d’un equip docent i de suport suficient per a cobrir totes les necessitats d’aquests establiments, així com que aquest posseeixi unes capacitats suficients per a dur a terme la seva labor docent.

L’educació no només ha de servir per dotar de coneixements acadèmics als estudiants, també s’han de formar persones crítiques i es necessari dotar dels recursos que calguin perquè es pugin desenvolupar aquestes tasques.

Imatge de la concentració/minut de silenci convocat pel FEU a la facultat d'FTI de la UAB.

La reforma de la UB, o com desmantellar la Universitat de Barcelona

Informe d’experts d’en Wert 2013: “Se recomienda igualmente que las universidades reflexionen sobre su estructura de centros (véase también el cap. III) para abordar si fuera necesario ‐como ya han hecho algunas de ellas‐ una reordenación de sus facultades, escuelas y departamentos, con el fin de racionalitzar y maximizar el buen uso de los recursos existentes. (pàg. 70)”

El passat mes de maig el rector de la UB, Dídac Ramírez, amb el suport del seu equip va presentar un borrador de la reforma de la UB que volia reduir el nombre de facultats de 18 a 10 i el de departaments de 106 a 55, entre altres mesures.

Tota la comunitat universitària va demanar temps per analitzar i discutir la reforma, ja que la direcció de la UB volia aprovar-la a l’estiu perquè no es pugui organitzar una resposta. Al final no ho van poder fer i ho han hagut de retardar fins aquests curs 2014-2015.

Ens trobem en un context de crisi estructural, en que la privatització i mercantilització de l’educació pública són una via d’escapament perquè les grans empreses puguin remuntar els seus beneficis. La reforma de la UB la podríem emmarcar dins de EU2015 i els atacs que rep l’educació en època de crisi.

En referencia a les facultats hi hauran tres grans canvis:

-        Medicina, infermeria i odontologia es fusionaran en una Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

-        Filologia, Geografia i Història, Biblioteconomia i Documentació, i Filosofia es fusionaran en la nova Facultat d’Humanitats. Belles Arts passarà a ser un centre inscrit d’aquesta facultat.

-        Es crearà una Àrea de Ciències i Enginyeries (amb les facultats de Biologia, Física, Química, Geologia i Matemàtiques inscrites).

El més curiós es que ni tan sols ells mateixos compleixen els criteris que han marcat en el document de la reforma, que no és més que un altra forma de retallar l’educació pública, disminuir la qualitat i el servei de la universitat  i permetre l’entrada de capital privat en aquesta.

No hi ha cap relació demostrada entre eficiència i concentració de facultats, en la pràctica altres universitats al món que han fet aquestes reformes no han millorat el seu rendiment.

La reforma dels departaments en sí mateixa una vergonya. No han analitzat si realment hi ha departaments que podrien funcionar millor junts, simplement han demanat que es redueixin al 50%, de 106 departaments a 55. Sense cap anàlisi seriós ni argument.

Cap de les possibles millores pressupostaries venen de la reforma  de les estructures sinó de altres afegits que han posat a la reforma. O de subvencions que tindran de la Generalitat si la fan, es a dir que la mateixa generalitat esta fent xantatge a la Universitat de Barcelona perquè faci aquesta reforma.

Tant la Generalitat com el govern central tenen deutes milionaris amb les universitats, si realment disposen de recursos per millorar el finançament haurien de posar-los al servei de la universitat sense cap tipus de xantatge.

Es una reforma que principalment afectarà als professors i no tant els alumnes, però que d’alguna manera també ens afectarà. Doncs si estem reduint les estructures i els recursos de la universitat en realitat també disminuïm la qualitat docent i si facilitem que en un futur redueixin graus o serveis també ens afecta.

La solució no es intentar canviar aquesta reforma, sinó posicionar-nos frontalment en contra. Professors i estudiants junts, perquè ens afecta a tots dos.

El problema no es només, com sempre, la reforma o les propostes en sí. Mentre siguin els grans empresaris, l’estat o la generalitat i no nosaltres el que tingui la màniga per la mà cap de les propostes que facin ens afavoriran de cap manera. L’única sortida que tenim per millorar l’educació pública es plantejar nosaltres mateixos les millores.

Javier Alcalà Sevilla, responsable de la federació d’UB

Crònica vaga i manifestació 24M.

Ahir, 24 de març, des del FEU i part de l’alumnat català s`ha tornat a dir no a l’EU2015, el 3+2 i la LOMQE en una jornada de vaga que malgrat la pluja va agrupar més de mig miler de persones en una manifestació pel centre de Barcelona.

Aquesta jornada de lluita ha sigut estatal: els sindicats del professors de l’Estat espanyol, tret de Catalunya i El País Basc, van convocar als i les seves treballadores a la vaga pels seus drets, ja que és fàcilment prceptible que amb el 3+2 centenars de professors universitaris aniran al carrer, ja que si s’elimina un any de carrera i no augmenta la oferta de màster públic, que de moment s’ha anunciat, el resultat és que hi faran falta molts professors.

El moviment estudiantil català segueix fent passos de formiga per seguir creixent i dir no als atacs que venen. Per això ahir es va seguir amb les movilitzacions en contra de les últimes reformes del Govern, dictaminades per la Unió Europea i les empreses privades, que davant la crisi necessiten obtenir més benecifis i per això volen entrar al mercat de l’educació.

La manifestació va recòrrer els carrers de Barcelona sense incidents, de Pl. Universitat a Pl. Sant Jaume. Durant tot el recorregut es va mantenir la combativitat amb consignes com: “ Contra el 3+2, ORGANITZCIÓ!”, o “ Ni LEC, ni LOMQE, ni precarietat, l’educació pública i de qualitat!”.

Des del FEU no ens resignem que se’ns apliquin aquestes reformes. És per això que ja podem avançar que durant aquest curs se seguiran fent movilitzacions i no només per dir no a aquestes lleis, sinó per seguir construint el moviment estudiantil que el dia de demà ens permeti conseguir les reivindicacions que, com a estudiants, ens afecten.

Contra el 3+2, ORGANITZACIÓ!

NI EU2015, NI LOMQE!

CONTRA ELS ATACS A L’EDUCACIÓ, ORGANITZA’T I LLUITA!

El 24M, tornem a dir NO a l'EU2015, NO a la LOMQE!

El procès de mercantilització de l'educació, del qual són fases el Pla Bolonya i l'Estratègia Universitat 2015, no afecta únicament a l'estudiantat d'extracció obrera i popular sinó també al conjunt de la comunitat universitària, incloent-hi professors i treballadors administratius.

En el cas del professorat, per exemple, les reformes suposaran a la universitat la desaparició de la llibertat de càtedra, l'augment d'hores de treball no remunerades, l'acomiadament de moltes persones i la precarització dels contractes; als instituts, implicaran també una degradació de les condicions laborals, l'augment del número d'alumnes per aula als que cal ensenyar i una total indefensió davant dels poders absoluts dels directors de centre.

Des del Front Estudiantil Unitari- FEU considerem, doncs, que la lluita contra la mercantilització de l'educació ha d'aspirar a unificar les reivindicacions de l'estudiantat i dels treballadors dels centres. És per això que, davant l'anunci recent de convocatòria de vaga per part dels sindicats de treballadors (CCOO, UGT, CSIF) a les universitats públiques, el FEU anuncia que portarà el missatge de la unitat amb els professors i treballadors a tots els centres educatius, i per tant la proposta d'adhesió a la vaga del 24 de març, a tots els centres educatius i no només a les universitats. Perquè, de la mateixa manera que és important la unitat de treballadors i estudiants, també ho és l'organització conjunta de tot l'alumnat, al marge de l'etapa educativa on es trobi.

Com a estudiants, sabem, que si lluitem al costat del professorat tenim molt més a guanyar, és per això, que donant-li sentit a la consigna que sempre cridem a les manifestacions ("obrers i estudiants, units i endavant") el FEU es suma a aquesta vaga. Amb la voluntat de fer que la lluita conjunta del professorat amb l'estudiantat no s'acabi el dia 24M, sinó que es perpetuï en el temps.

Per això tornarem a dir no als atacs que ens volem pendre l'educació que van guanyar els nostres pares amb la lluita estudiantil i que ara desmantellen amb l'excusa del pagament del deute i de la crisi i sota la bandera d'una pretesa recerca de l'eficiència i la competitivitat, però que en realitat amaga una estratègia privatitzadora i el·litizadora que obrirà el mercat de l'educació a les empreses privades i farà fora a l'estudiant obrer i popular dels centres.

L'única opció que ens queda com a estudiants per tal de mantenir l'educació que tenim ara i lluitar per l'educació que volem és l'organització i la lluita, doncs aquestes reformes venen imposades per la Unió Europea i les empreses privades, i per tant no depén d'equilibris polítics el fet d'aprovar o no certes reformes. 

Perquè diem que ve de les empreses privades? Actualment ens trobem en una crisi econòmica i per tant les empreses privades necessiten nous mercats d'on treure benefici, és per això que es privatitza l'educació, per a que tornin a obtenir benecifis, ja que l'educació és el 3r sector que mou més diners del Món.

Només si ens organitzem i lluitem conquerirem l'educació que volem, i podrem parar aquest procès  mercantilitzador i elititzador!

Contra els atacs a l'educació, organitza't i lluita!

Professors i estudiants, units i envadant!

Sobre el "Sindicato de Estudiantes"

L’agudització dels atacs contra el conjunt de l’estudiantat s’acaba traduint, abans o després, en un augment de l’empipament i la frustració als centres educatius i en la multiplicació de les convocatòries a diferents mobilitzacions. Aquestes crides a moure’s en manifestacions, vagues, etcètera- provenen d’organitzacions molts diverses, i nosaltres considerem fonamental que l’estudiant coneixi la idiosincràsia d’aquestes per a poder considerar si li convé o no secundar les seves propostes.

En aquest sentit, volem fer esment particular a un sindicat estudiantil amb la redacció d’aquest document; una organització que porta precisament el nom de “Sindicat d’Estudiants” i que té un àmbit d’actuació d’abast estatal.

A gairebé qualsevol alumne li sonarà la denominació que acabem d’esmentar, car de tant en tant omple les portades dels principals mitjans de comunicació del país amb les seves famoses vagues de tres dies, tan llargues com inoperants, i que de tant en tant treuen a alguns companys i algunes companyes d’ensenyament mitjà al carrer.

La manera del Sindicato de Estudiantes de procedir a l’hora de convocar aquestes aturades és una clara mostra de la seva manera de treballar, que alhora constitueix un reflex de la seva manera d’entendre les coses. L’estudi d’aquests dos elements ens servirà per comentar què no volem fer des del Front Estudiantil Unitari i perquè no.En primer lloc començarem explicant que el Sindicat d’Estudiants, cometent un error similar al d’altres estructures sindicals a Catalunya i a l’Estat espanyol, limita enormement la xifra de persones que poden ingressar a les seves files, deixant ben clar a la seva pàgina web que estem davant d’una organització “revolucionària, marxista i anticapitalista”. En altres paraules: veiem la marca blanca d’un grup reduidíssim de persones que no tenen prou valor com per a presentar el seu projecte polític als centres d’estudis sense màscares. El Sindicat d’Estudiants no té vocació de masses: només pot entrar qui accepti els postulats de l’estructura, de manera semblant a un partit polític i allunyant-se a pas de gegant del que ha de ser un sindicat, és a dir una organització amb vocació d’aplegar a la vasta majoria de l’estudiantat en base a les seves reivindicacions petites i grosses, més profundes i menys profundes, més immediates i més generals-com a grup social.

I aquest grup reduit de persones, qui són? Doncs bé, estem parlant de la tendència ideològica anomenada precisament així, “La Tendència”, coneguda simplement per editar un diari amb francament pocs lectors: “El Militant”. 

El Sindicat d’Estudiants apareix als anys vuitanta i en un primer moment adquireix gran popularitat -no precisament per la seva bona manera de fer les coses, sinó per l’apogeu de les lluites estudiantils en aquell període-, i des d’ençà no ha destacat mai per ser un grup a lloar. De fet, el més conegut del Sindicat d’Estudiants és un captaire tolit que va fer el salt a les pantalles de televisió per dedicar-se a trencar senyals de trànsit en el curs de diverses mobilitzacions estudiantils, el famós “Cojo Manteca”.

La metodologia d’aquestes persones a l’hora de convocar vagues de 72 hores -una activitat en la que són molt prolífics, però que resulta ser la única acció que emprenen en el moviment estudiantil- es basa fonamentalment en comunicar oficialment als directors dels centres l’esdeveniment, sense cap mena de treball a peu de centre d’estudis. No cal dir que les seves mobilitzacions es queden en això: passejar els cartellets per tornar a casa a esperar senyals de vida del govern de torn, sobretot si és del Partit Popular i ja veurem perquè. En definitiva: no tenen cap mena de voluntat d’acumular forces, d’organitzar estudiants a les seves files amb la lluita.

Hem comentat que en l’actualitat, el Sindicat d’Estudiants és, per la seva pròpia idiosincràsia, un grup reduït de persones. Així doncs, per què tenen a vegades tanta repercussió les seves crides a la vaga de tres dies, tot i el desproporcionat -pel context actual- dels seus plantejaments i la incorrecció de la seva pràctica a la feina? Doncs bé, es deu bàsicament a la complaença d’algunes figures de pes a molts centres d’estudis i a la difussió massiva, fins exagerada, dels mitjans de comunicació de les seves entrevistes, notícies i convocatòries, sobretot aquells dels grups empresarials PRISA i

MEDIAPRO (que, en quant a diaris, serien fonamentalment El País i Público).

Aquesta complicitat només té dues causes: primer, que el Sindicat d’Estudiants, amb la seva tendència a fer grans mobilitzacions sense cap mena de coherència i sense dotar-les d’una base organitzativa, desmobilitzen a l’estudiantat que és el que interessa als propietaris d’aquests mitjans de comunicació; segon, que els integrants del grupúscle fundador del Sindicat d’Estudiant tenen vincles descarats amb el PSOE (i ara més recentment amb EU), la qual cosa acaba nodrint en última instància al propi SE de persones relacionades amb aquestos partits polítics. El Sindicat d’Estudiants és, des dels seus orígens, una organització que practica la destrucció del moviment estudiantil organitzat; i és, des de fa dècades, el cavall de Troia del PSOE (i ara més recentment amb EU) al moviment estudiantil.

És important que ara endavant denunciem el caràcter d’aquest sindicat i fem entendre als nostres companys i companyes que aquestes pràctiques no ajuden a la creació d’una organització forta que veritablement representi a tot l’estudiantat i que és necessari que es recalci el FEU per a fer possible un veritable canvi al sistema educatiu.

Crònica manifestació VAGA#26F 2015

Durant el 26 de febrer es va dur a terme una jornada de vaga estudiantil convocada per diversos sindicats, entre d'altres, el FEU, amb motiu de l'aprovació del possiblement últim decret per aplicar a l’estat espanyol durant aquest any, l’EU2015. Aquesta jornada, a més, volia denunciar el procés mercantilitzador que s'amaga darrere d'aquesta, procés que també impulsa la LOMQE.

La vaga va ser tot un èxit a molts centres d'estudis, especialment a les universitats, degut a la rellevància de la lluita contra el 3+2. El FEU va estar treballant a totes les universitats públiques de l'àrea metropolitana de Barcelona. La nit anterior va fer una crida a ocupar les facultats de Biologia (UB) i Traducció i Interpretació (UAB), petició que va ser seguida per un nombre considerable d'estudiants.

Durant tot el matí del dia 26 els militants del FEU van constituir els seus propis piquets en aquells centres d'estudis on el sindicat té presència, explicant als alumnes que havien anat a classe perquè consideràvem important la convocatòria de vaga, les reformes que hi ha sobre la taula i les accions que hi hauria per aquell dia.

A les 12h començava la manifestació de Barcelona, sortint de Plaça Universitat. Les xifres finals d'assistència demostren que un nombre considerable d'alumnes, tant de mitges com de universitats, estan amoïnats per les reformes i els atacs que estan perpetrant els empresaris contra els seus drets.

El bloc del FEU, que tenia nombroses pancartes i un equip de seguretat, era un llarg riu de banderes del sindicat que s’estenien fins a cobrir una àrea força extensa. En alguns moments de la manifestació, el bloc va arribar a aplegar a més de 1.000 persones, persones que prenien una actitud combativa seguint sense parar les consignes de la megafonia i aguantant el mal temps i d'altres factors adversos.

En aquesta manifestació, el sindicat va haver de superar proves difícils però ho va aconseguir amb èxit, demostrant la seva creixent fortalesa política i organitzativa.

El FEU va ser, a Catalunya, el primer sindicat d'estudiants en convocar la vaga del 26 de febrer. També va ser un dels primers a tot l'Estat. A pesar d'això, l'organització es va esperar a convocar una manifestació en comú amb els altres convocants que van anar sorgint. Dies abans de la manifestació, el FEU anunciava públicament el recorregut que faria: des de Plaça Universitat fins a Plaça Sant Jaume, passant per Via Laietana.

Tot i això, el sindicat va tenir problemes que van requerir la intervenció de l'equip de seguretat, el qual va demostrar sobradament la seva efectivitat amb l'actuació que va desplegar. Ja de bon començament, el Sindicat d'Estudiants (SE) que estava situat al final de la manifestació, va intentar sobrepassar el bloc del FEU amenaçant amb atropellar estudiants amb la seva furgoneta.

El FEU sap -i ho diu públicament- que el Sindicat d'Estudiants és una organització reaccionària al servei del poder, un titella en mans del PSOE i d'IU que ha estat còmplice de nombrosos atacs contra els drets dels estudiants. Sabem també que a les manifestacions no dubten en agredir a la gent per assolir els seus objectius, i aquesta vegada ho han tornat a demostrar en nombrosos indrets de l'Estat. És per això que, davant l'amenaça del SE d'atropellar a alumnes que estaven dins del bloc del FEU, vam haver d'impedir l'avenç de la seva furgoneta i de tot el seu bloc mitjançant el cordó de seguretat i arribant a la confrontació física. Finalment van ser repel·lits i es van quedar a la cua de la manifestació.

Més endavant, en arribar a Plaça Catalunya, el SEPC -que estava a la capçalera- va situar militants tallant l'accés cap a la Rambla i cap a Via Laietana amb pals per obligar a tots els convocants a desviar-se per un recorregut alternatiu, pujant per Passeig de Gràcia. El FEU havia dit dies abans quin era el seu recorregut i per cap circumstància externa es plegaria a canviar-ho, menys encara sota pressió. Per això, l'equip de seguretat del sindicat va avisar als companys de les intencions del FEU d'avançar en qualsevol circumstància, fet que van semblar entendre, doncs finalment va quedar lliure el camí de Via Laietana i la manifestació es va dividir en dos.

A partir d'aquest moment, el FEU va passar a encapçalar una manifestació on es van quedar totes les associacions estudiantils convocants menys el SEPC.

És molt important que quedi clar que aquesta divisió de la manifestació no va ser arbitrària, al menys no per part nostre, ni decidida in situ. El FEU havia deixat clar dies abans quin seria el recorregut del seu bloc.

Finalment, tots els sindicats convocants van arribar a Plaça Sant Jaume. Allà, el Coordinador General del FEU, Pau Román, va pronunciar un discurs envoltat de gairebé un centenar de banderes del FEU, discurs que va ser fortament aplaudit.

La jornada de vaga ha servit per seguir acumulant forces en un context en el qual es fa urgent que cada cop més estudiants coneguin la situació d'agressió cap als nostres drets en que ens trobem i que decideixin organitzar-se. Ara, poc més de l'1 % de l'alumnat català està organitzat i es mobilitza regularment en defensa dels seus drets. Mobilitzacions com aquesta han de servir per, poc a poc, canviar aquesta situació.

Sobre els drets dels estudiants

A vegades quan els estudiants volem organitzar vagues, assemblees o xerrades al nostre institut o facultat ens trobem amb l’oposició de la direcció del centre. Moltes vegades no només ens interposen obstacles burocràtics sinó que directament vulneren els drets que tenim com a estudiants i que hem aconseguit amb anys de lluita.  

Nosaltres, com a estudiants, tenim dret a fer vaga. No ens poden imposar cap sanció ni impediment per exercir aquest dret. La legislació actual permet que si una classe, a partir de 3r d’ESO, els alumnes decideixen fer vaga en cap cas es podrà posar cap obstacle ni sanció a aquests. Ens els cursos inferiors l’autorització paterna sí que és necessària.

També tenim dret de reunió, reconegut per la Constitució Espanyola, com qualsevol altre ciutadà. Com a membres d’una associació estudiantil, el centre està obligat a proporcionar un aula i facilitar-nos el dret a reunió dins de l’horari del centre.

A més, com a sindicalistes i representats de les associacions d’estudiants tenim dret a informar els alumnes de totes aquelles qüestions relacionades amb el món estudiantil i en cap cas ens ho poden impedir els membres de la direcció del centre ni imposar-nos sancions. Els alumnes tenim dret a ser informats pels membres de la junta de delegats i pels representants de les associacions d'alumnes en matèria tant del propi centre com del sistema educatiu en general.

Aquests drets es troben regulats a cada centre per normativa interna de forma diferent pel reglament intern del centre d’estudis del qual siguem usuaris. Però en principi aquests desenvolupaments interns no es poden trobar en contradicció amb els drets abans esmentats.

Malgrat això, és probable que des de la direcció d’aquests centres es vulneri aquests drets, de manera que no hem de confiar en què la legalitat ens protegeixi ni ens sigui d’ajuda. Al marge del reconeixement jurídic o no, i de que la legalitat es compleixi o no, nosaltres ens organitzarem i defensarem els nostres interessos com a estudiants.

L’única manera que tenim els estudiants de fer valer els nostres drets (tant aquells que estan reconeguts com aquells pels que lluitem) és mitjançant l’organització i la lluita.

ANNEX: Artícles que fundamenten el document

L’article 8 de la Llei 8/1995 “En los términos que establezcan las Administraciones educativas, las decisiones colectivas que adopten los alumnos, a partir del tercer curso de la educación secundaria obligatoria, con respecto a la asistencia a clase no tendrán la consideración de faltas de conducta ni serán objeto de sanción, cuando éstas hayan sido resultado del ejercicio del derecho de reunión y sean comunicadas previamente a la dirección del centro.”.

L’artícle 25 del Real Decret 732/1995 “Los alumnos tienen derecho a ser informados por los miembros de la Junta de delegados y por los representantes de las asociaciones de alumnos tanto de las cuestiones propias de su centro como de las que afecten a otros centros docentes y al sistema educativo en general.”

L’article 28 del Real Decret 732/1995 diu “Los Directores de los centros garantizarán el ejercicio del derecho de reunión de los alumnos dentro del horario del centro. Los Reglamentos de régimen interior establecerán el horario que se reserve al ejercicio de este derecho, recogido en el apartado 1 de este artículo. Dentro de las atribuciones de dirección y coordinación que le corresponden, el Director facilitará el uso de los locales y su utilización para el ejercicio del derecho de reunión.”

Javier Alcalà, responsable de la federació de la UB

L'ENCARIMENT DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS AMB EL DECRET 3+2 I CONSEQÜÈNCIES

Recentment, el Consell de Ministres va aprovar un decret presentat pel Ministre Wert que pretén reduir la durada de bona part de les carreres universitàries (fins al 70 %) dels quatre als tres anys. Paral·lelament, incrementa el període d'estudi a màster d'un a dos anys.

Després de donar-se a conèixer la notícia, el govern es va afanyar a anunciar que la reforma permetria un estalvi de més de cent milions d'euros a les butxaques de les famílies perquè, en endavant, els alumnes ja no haurien de pagar per estudiar quatre anys sinó per fer-ho tres.

És a dir, que en comptes d'avançar cap a la gratuïtat de l'educació i mentre es retallen beques, el govern té la poca vergonya de dir que aquesta reforma permetrà estalviar en el pagament dels estudis universitaris.

Però el que es va oblidar de dir el Ministre Wert és que, com bé especifica -i a més de forma molt clara- el decret ja publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i per tant en vigor, és que a partir d'ara el grau de tres anys tindrà una orientació generalista. És a dir, si el grau ja va suposar una gran rebaixa de contingut respecte a la llicenciatura -amb l'eliminació d'assignatures i una alteració substancial del que s'impartia dins de les que van quedar-, ara es pretén avançar més encara en aquesta direcció de manera que el grau sigui un títol pràcticament sense valor, com passa a Gran Bretanya, on el grau et serveix per poc més que per servir café a l'Starbucks.

Qui realment vulgui donar un cert valor als seus estudis universitaris haurà de pagar per estudiar un màster, de manera que -en la pràctica- tornem a tenir una durada dels estudis complets equivalent a la de la llicenciatura -és a dir, cinc anys- però amb preus increïblement més elevats.

Recordem que el preu del crèdit de màster és desorbitat en comparació amb el de grau, que ja és car de per si. A l'Estat espanyol, el preu mitjà del crèdit de grau és 18,42€. Els quatre anys actuals costarien, en general, entre 1.000 i 1.500 euros. Però cal comptar amb que els crèdits de les carreres experimentals són molt més elevats i que, a més, Catalunya és una de les CCAA on més cars són (de mitjana 30,33€, pràcticament el doble que a la resta de l'Estat).

Si aquestes xifres són ja escandaloses, encara ho són més les de màster: el preu mitjà del crèdit de màster a l'Estat és de 40,11€. A la Universitat Complutense de Madrid, fer una carrera costa 1.980 euros de mitjana i el màster 3.900€. Però, de nou, a Catalunya el preu del crèdit és encara més elevat que a la resta de l'Estat, arribant a 65,4€/crèdit, pràcticament el mateix que a Madrid que és també de les CCAA més encarides.

No cal ser gaire observador per adonar-se que, a partir d'ara, l'estudiant universitari que vulgui fer valdre per alguna cosa el seu títol haurà de cursar el cicle complet de grau (tres anys) més màster (2 anys) pagant un cost que voltarà, en el millor dels casos, els 8.000 euros i preus molt superiors en les carreres amb més experimentalitat.

Els màsters públic a tot l'Estat, ja molt cars de per si, estan desapareixent a marxes forçades i són substituits per màsters privats, amb preus encara més prohibitius i continguts establerts directament per les empreses privades.

L'objectiu d'aquesta reforma té un profund contingut classista que hem d'entendre. Els governs, a Madrid o a Barcelona, no actúen pel bé comú sinó en benefici de les empreses privades que controlen el poder polític. Aquestes empreses privades busquen, amb el decret, fonamentalment tres objectius: 1) expulsar de la universitat pública als fills de classe treballadora que van entrar-hi als seixanta, setanta i vuitana arrel de les lluites obreres i estudiantils. 2) obtenir beneficis del negoci de l'educació mitjançant el cobrament de xifres escandaloses per les matrícules universitaries. 3) aconseguir que molts estudiants no puguin cursar el màster i se'n vagin ràpidament a la cua de l'atur, engreixant la població inactiva i pressionant a la baixa els salaris de qui ja treballa. Aquesta força de treball vinguda de la universitat, amb títols barats i simples, serà mà d'obra qualificada (en comparació amb la resta) però barata (en comparació amb un llicenciat, perquè el títol no valdrà el mateix).

Contra tot això, el Front Estudiantil Unitari té molt clar que estarà a cada centre d'estudis, a cada facultat, explicant la reforma als estudiants i organitzant-los per impedir que l'any vinent s'apliqui. Recordem que la Generalitat ha avançat que la vol implementar ja al curs vinent, de ser possible. Només els estudiants, en aliança amb els treballadors de la universitat, podem fer-ho impossible.

Domènec Merino

Responsable de Reivindicació i Discurs del Front Estudiantil Unitari (FEU)

Comunicat VAGA #26F!

L’educació pública ha estat sempre un gran model de com l’organització i la lluita han permès a la classe obrera de rebre una educació de qualitat des de l’escola bressol fins a la universitat. No obstant això, des de fa temps l’educació pública és víctima d’atacs per part dels governs que intenten ensorrar-la amb l’objectiu que els fills de classe treballadora, incapaços d’assumir el cost de l’educació privada (de la mateixa manera que ja està succeint amb l’educació pública) es vegin obligats a deixar d’estudiar per a convertir-se en mà d’obra barata. Les empreses són cada cop més presents en el marc de l'educació i estan veient com les seves intencions es fan realitat: l’educació s'està mercantilitzant. Les empreses decideixen, per exemple, quines matèries s'imparteixen i quines no, decideixen també com s’imparteixen aquestes matèries (i si és necessari eliminar continguts en pro dels seus beneficis), i decideixen també quines carreres s’eliminen. En definitiva: les grans empreses estan controlant i eliminant tot allò que no els aporta beneficis (cosa que afecta greument les carreres de les branques de lletres).

Val a dir, però, que aquesta ofensiva per part de les empreses sobre l’educació pública no ve de nou, ja que des dels anys 70, aquestes han estat adaptant-la als seus interessos en clau mercantilitzadora. Tot això es va intensificar amb el desenvolupament i l’implantació de la LOMQE, llei que afecta els instituts, ja que aquesta permet que les empreses accedeixin als centres més fàcilment a través dels directors. Aquests controlen el que s’imparteix, i poden contractar professorat saltant-se les llistes de funcionaris. La LOMQE pretén massificar les aules, creant espais precaris on estudiar, i amb ella s’elimina la democràcia als centres, ja que el director tindrà el poder absolut.

Ara per ara, a les universitats, la seva intenció és de seguir implantant l’anomenada EU2015, que consisteix entre d'altres coses a reduir la durada dels graus universitaris, en general, de quatre a trens anys. L'estudiant que vulgui completar la seva formació haurà de fer un caríssim màster de dos anys. La resta obtindran un títol de grau amb poc valor que no els permetrà accedir a llocs de treball dignes.

Aquest canvi comportaria que fer una carrera fos un segon batxillerat, on els continguts específics no s’impartirien fins arribar al màster. Això permetrà als empresaris pagar sous més baixos als treballadors procedents de la universitat, per no comptar amb més formació, ja que el preu dels màsters seran inaccessibles. Aquesta reforma ha estat aprovada pel Consell de Ministres a principis de febrer.



Des del Front Estudiantil Unitari considerem que ja n’hi ha prou d’acceptar aquests atacs a l’educació pública i aquests enganys: no acceptem la implantació de l'EU2015, de la LOMQE ni la mercantilització de l'educació. En el cas de les universitats i el 3+2, estem en contra de la reducció de la durada dels graus, tant pels alumnes que els estan cursant ara com pels que es matricularan al futur. No es poden eliminar carreres pel simple fet de no donar beneficis als empresaris, i no ens hem pas d’endeutar de per vida per voler seguir estudiant, perquè tenim dret a fer-ho. Aquets són drets pels quals es va lluitar fa temps, que són nostres i que ningú no ens ha de poder treure.




És per això que des del FEU (Front Estudiantil Unitari) convoquem vaga el dia 26 de febrer per lluitar contra aquesta cruenta reforma que pretén expulsar la classe treballadora de les universitats, i avançar en la mercantilització de l’educació pública. Exigim i exigirem una educació pública, gratuïta i de qualitat, des de l’escola bressol fins a la universitat.

Contra els atacs a l'estudiantat, organitza't i lluita!

Crònica de la concentració en solidaritat amb els estudiants mexicans:

Dilluns 26 de gener els i les companyes del Front Estudiantil Unitari vam assistir a la concentració en solidaritat amb els 43 estudiants mexicans desapareguts ara ja fa 4 mesos per organitzar-se i lluitar per construir un sistema educatiu al servei del poble treballador i per produir un canvi social. Amb aquet acte convocat per una sèrie de d’associacions mexicanes a Barcelona i pel FEU es vol exigir respostes a aquet atac al estudiantat mexicà i mostrar el nostre recolzament de solidaritat internacionalista envers els familiars i companys dels estudiants desapareguts i en general cap a la societat de Mèxic.

La concentració és va iniciar cridant consignes mentre acabava d’arribar la gent i es preparaven les intervencions, una sèrie de representants de les associacions convocants van sortir a exposar el fet de la desaparició dels 43 companys i la precària situació amb la que avança la investigació. Possiblement els estudiants hagin sigut ja assassinats i es fa evident que l’Estat i l’Exèrcit de Mèxic estan involucrats, motiu pel qual no es troben culpables. Finalment va intervenir Pau Roman, Coordinador General del FEU,  explicant resumidament que és el FEU i mostrant la nostra solidaritat, però sobretot fent una crida urgent a la organització de la societat i en concret dels estudiants per canviar la situació, no només de Mèxic sinó de tots els països, ja que aquesta situació de Mèxic es extrapolable en més o menys mesura a tots els països, l’única manera d’enfrontar aquets atacs és organitzar-se i lluitar junts, sent conscients de que els nostres interessos estan enfrontats als seus i que per tant si no ens mantenim fermes i units no podrem aconseguir victòries.

Aquet atac als estudiants de Mèxic representa un atac a tots els estudiants del Món, és una prova de que la organització provoca por i s’intenta frenar amb repressió, però això a de servir per encara organitzar-nos més i no permetre que es produeixin més successos com aquet i que quedin sense resposta,

Visca la lluita dels estudiants!

Tots som Ayotzinapa!

Vius se’ls van endur, vius els volem!