El 24M, tornem a dir NO a l'EU2015, NO a la LOMQE!

El procès de mercantilització de l'educació, del qual són fases el Pla Bolonya i l'Estratègia Universitat 2015, no afecta únicament a l'estudiantat d'extracció obrera i popular sinó també al conjunt de la comunitat universitària, incloent-hi professors i treballadors administratius.

En el cas del professorat, per exemple, les reformes suposaran a la universitat la desaparició de la llibertat de càtedra, l'augment d'hores de treball no remunerades, l'acomiadament de moltes persones i la precarització dels contractes; als instituts, implicaran també una degradació de les condicions laborals, l'augment del número d'alumnes per aula als que cal ensenyar i una total indefensió davant dels poders absoluts dels directors de centre.

Des del Front Estudiantil Unitari- FEU considerem, doncs, que la lluita contra la mercantilització de l'educació ha d'aspirar a unificar les reivindicacions de l'estudiantat i dels treballadors dels centres. És per això que, davant l'anunci recent de convocatòria de vaga per part dels sindicats de treballadors (CCOO, UGT, CSIF) a les universitats públiques, el FEU anuncia que portarà el missatge de la unitat amb els professors i treballadors a tots els centres educatius, i per tant la proposta d'adhesió a la vaga del 24 de març, a tots els centres educatius i no només a les universitats. Perquè, de la mateixa manera que és important la unitat de treballadors i estudiants, també ho és l'organització conjunta de tot l'alumnat, al marge de l'etapa educativa on es trobi.

Com a estudiants, sabem, que si lluitem al costat del professorat tenim molt més a guanyar, és per això, que donant-li sentit a la consigna que sempre cridem a les manifestacions ("obrers i estudiants, units i endavant") el FEU es suma a aquesta vaga. Amb la voluntat de fer que la lluita conjunta del professorat amb l'estudiantat no s'acabi el dia 24M, sinó que es perpetuï en el temps.

Per això tornarem a dir no als atacs que ens volem pendre l'educació que van guanyar els nostres pares amb la lluita estudiantil i que ara desmantellen amb l'excusa del pagament del deute i de la crisi i sota la bandera d'una pretesa recerca de l'eficiència i la competitivitat, però que en realitat amaga una estratègia privatitzadora i el·litizadora que obrirà el mercat de l'educació a les empreses privades i farà fora a l'estudiant obrer i popular dels centres.

L'única opció que ens queda com a estudiants per tal de mantenir l'educació que tenim ara i lluitar per l'educació que volem és l'organització i la lluita, doncs aquestes reformes venen imposades per la Unió Europea i les empreses privades, i per tant no depén d'equilibris polítics el fet d'aprovar o no certes reformes. 

Perquè diem que ve de les empreses privades? Actualment ens trobem en una crisi econòmica i per tant les empreses privades necessiten nous mercats d'on treure benefici, és per això que es privatitza l'educació, per a que tornin a obtenir benecifis, ja que l'educació és el 3r sector que mou més diners del Món.

Només si ens organitzem i lluitem conquerirem l'educació que volem, i podrem parar aquest procès  mercantilitzador i elititzador!

Contra els atacs a l'educació, organitza't i lluita!

Professors i estudiants, units i envadant!

Sobre el "Sindicato de Estudiantes"

L’agudització dels atacs contra el conjunt de l’estudiantat s’acaba traduint, abans o després, en un augment de l’empipament i la frustració als centres educatius i en la multiplicació de les convocatòries a diferents mobilitzacions. Aquestes crides a moure’s en manifestacions, vagues, etcètera- provenen d’organitzacions molts diverses, i nosaltres considerem fonamental que l’estudiant coneixi la idiosincràsia d’aquestes per a poder considerar si li convé o no secundar les seves propostes.

En aquest sentit, volem fer esment particular a un sindicat estudiantil amb la redacció d’aquest document; una organització que porta precisament el nom de “Sindicat d’Estudiants” i que té un àmbit d’actuació d’abast estatal.

A gairebé qualsevol alumne li sonarà la denominació que acabem d’esmentar, car de tant en tant omple les portades dels principals mitjans de comunicació del país amb les seves famoses vagues de tres dies, tan llargues com inoperants, i que de tant en tant treuen a alguns companys i algunes companyes d’ensenyament mitjà al carrer.

La manera del Sindicato de Estudiantes de procedir a l’hora de convocar aquestes aturades és una clara mostra de la seva manera de treballar, que alhora constitueix un reflex de la seva manera d’entendre les coses. L’estudi d’aquests dos elements ens servirà per comentar què no volem fer des del Front Estudiantil Unitari i perquè no.En primer lloc començarem explicant que el Sindicat d’Estudiants, cometent un error similar al d’altres estructures sindicals a Catalunya i a l’Estat espanyol, limita enormement la xifra de persones que poden ingressar a les seves files, deixant ben clar a la seva pàgina web que estem davant d’una organització “revolucionària, marxista i anticapitalista”. En altres paraules: veiem la marca blanca d’un grup reduidíssim de persones que no tenen prou valor com per a presentar el seu projecte polític als centres d’estudis sense màscares. El Sindicat d’Estudiants no té vocació de masses: només pot entrar qui accepti els postulats de l’estructura, de manera semblant a un partit polític i allunyant-se a pas de gegant del que ha de ser un sindicat, és a dir una organització amb vocació d’aplegar a la vasta majoria de l’estudiantat en base a les seves reivindicacions petites i grosses, més profundes i menys profundes, més immediates i més generals-com a grup social.

I aquest grup reduit de persones, qui són? Doncs bé, estem parlant de la tendència ideològica anomenada precisament així, “La Tendència”, coneguda simplement per editar un diari amb francament pocs lectors: “El Militant”. 

El Sindicat d’Estudiants apareix als anys vuitanta i en un primer moment adquireix gran popularitat -no precisament per la seva bona manera de fer les coses, sinó per l’apogeu de les lluites estudiantils en aquell període-, i des d’ençà no ha destacat mai per ser un grup a lloar. De fet, el més conegut del Sindicat d’Estudiants és un captaire tolit que va fer el salt a les pantalles de televisió per dedicar-se a trencar senyals de trànsit en el curs de diverses mobilitzacions estudiantils, el famós “Cojo Manteca”.

La metodologia d’aquestes persones a l’hora de convocar vagues de 72 hores -una activitat en la que són molt prolífics, però que resulta ser la única acció que emprenen en el moviment estudiantil- es basa fonamentalment en comunicar oficialment als directors dels centres l’esdeveniment, sense cap mena de treball a peu de centre d’estudis. No cal dir que les seves mobilitzacions es queden en això: passejar els cartellets per tornar a casa a esperar senyals de vida del govern de torn, sobretot si és del Partit Popular i ja veurem perquè. En definitiva: no tenen cap mena de voluntat d’acumular forces, d’organitzar estudiants a les seves files amb la lluita.

Hem comentat que en l’actualitat, el Sindicat d’Estudiants és, per la seva pròpia idiosincràsia, un grup reduït de persones. Així doncs, per què tenen a vegades tanta repercussió les seves crides a la vaga de tres dies, tot i el desproporcionat -pel context actual- dels seus plantejaments i la incorrecció de la seva pràctica a la feina? Doncs bé, es deu bàsicament a la complaença d’algunes figures de pes a molts centres d’estudis i a la difussió massiva, fins exagerada, dels mitjans de comunicació de les seves entrevistes, notícies i convocatòries, sobretot aquells dels grups empresarials PRISA i

MEDIAPRO (que, en quant a diaris, serien fonamentalment El País i Público).

Aquesta complicitat només té dues causes: primer, que el Sindicat d’Estudiants, amb la seva tendència a fer grans mobilitzacions sense cap mena de coherència i sense dotar-les d’una base organitzativa, desmobilitzen a l’estudiantat que és el que interessa als propietaris d’aquests mitjans de comunicació; segon, que els integrants del grupúscle fundador del Sindicat d’Estudiant tenen vincles descarats amb el PSOE (i ara més recentment amb EU), la qual cosa acaba nodrint en última instància al propi SE de persones relacionades amb aquestos partits polítics. El Sindicat d’Estudiants és, des dels seus orígens, una organització que practica la destrucció del moviment estudiantil organitzat; i és, des de fa dècades, el cavall de Troia del PSOE (i ara més recentment amb EU) al moviment estudiantil.

És important que ara endavant denunciem el caràcter d’aquest sindicat i fem entendre als nostres companys i companyes que aquestes pràctiques no ajuden a la creació d’una organització forta que veritablement representi a tot l’estudiantat i que és necessari que es recalci el FEU per a fer possible un veritable canvi al sistema educatiu.

Crònica manifestació VAGA#26F 2015

Durant el 26 de febrer es va dur a terme una jornada de vaga estudiantil convocada per diversos sindicats, entre d'altres, el FEU, amb motiu de l'aprovació del possiblement últim decret per aplicar a l’estat espanyol durant aquest any, l’EU2015. Aquesta jornada, a més, volia denunciar el procés mercantilitzador que s'amaga darrere d'aquesta, procés que també impulsa la LOMQE.

La vaga va ser tot un èxit a molts centres d'estudis, especialment a les universitats, degut a la rellevància de la lluita contra el 3+2. El FEU va estar treballant a totes les universitats públiques de l'àrea metropolitana de Barcelona. La nit anterior va fer una crida a ocupar les facultats de Biologia (UB) i Traducció i Interpretació (UAB), petició que va ser seguida per un nombre considerable d'estudiants.

Durant tot el matí del dia 26 els militants del FEU van constituir els seus propis piquets en aquells centres d'estudis on el sindicat té presència, explicant als alumnes que havien anat a classe perquè consideràvem important la convocatòria de vaga, les reformes que hi ha sobre la taula i les accions que hi hauria per aquell dia.

A les 12h començava la manifestació de Barcelona, sortint de Plaça Universitat. Les xifres finals d'assistència demostren que un nombre considerable d'alumnes, tant de mitges com de universitats, estan amoïnats per les reformes i els atacs que estan perpetrant els empresaris contra els seus drets.

El bloc del FEU, que tenia nombroses pancartes i un equip de seguretat, era un llarg riu de banderes del sindicat que s’estenien fins a cobrir una àrea força extensa. En alguns moments de la manifestació, el bloc va arribar a aplegar a més de 1.000 persones, persones que prenien una actitud combativa seguint sense parar les consignes de la megafonia i aguantant el mal temps i d'altres factors adversos.

En aquesta manifestació, el sindicat va haver de superar proves difícils però ho va aconseguir amb èxit, demostrant la seva creixent fortalesa política i organitzativa.

El FEU va ser, a Catalunya, el primer sindicat d'estudiants en convocar la vaga del 26 de febrer. També va ser un dels primers a tot l'Estat. A pesar d'això, l'organització es va esperar a convocar una manifestació en comú amb els altres convocants que van anar sorgint. Dies abans de la manifestació, el FEU anunciava públicament el recorregut que faria: des de Plaça Universitat fins a Plaça Sant Jaume, passant per Via Laietana.

Tot i això, el sindicat va tenir problemes que van requerir la intervenció de l'equip de seguretat, el qual va demostrar sobradament la seva efectivitat amb l'actuació que va desplegar. Ja de bon començament, el Sindicat d'Estudiants (SE) que estava situat al final de la manifestació, va intentar sobrepassar el bloc del FEU amenaçant amb atropellar estudiants amb la seva furgoneta.

El FEU sap -i ho diu públicament- que el Sindicat d'Estudiants és una organització reaccionària al servei del poder, un titella en mans del PSOE i d'IU que ha estat còmplice de nombrosos atacs contra els drets dels estudiants. Sabem també que a les manifestacions no dubten en agredir a la gent per assolir els seus objectius, i aquesta vegada ho han tornat a demostrar en nombrosos indrets de l'Estat. És per això que, davant l'amenaça del SE d'atropellar a alumnes que estaven dins del bloc del FEU, vam haver d'impedir l'avenç de la seva furgoneta i de tot el seu bloc mitjançant el cordó de seguretat i arribant a la confrontació física. Finalment van ser repel·lits i es van quedar a la cua de la manifestació.

Més endavant, en arribar a Plaça Catalunya, el SEPC -que estava a la capçalera- va situar militants tallant l'accés cap a la Rambla i cap a Via Laietana amb pals per obligar a tots els convocants a desviar-se per un recorregut alternatiu, pujant per Passeig de Gràcia. El FEU havia dit dies abans quin era el seu recorregut i per cap circumstància externa es plegaria a canviar-ho, menys encara sota pressió. Per això, l'equip de seguretat del sindicat va avisar als companys de les intencions del FEU d'avançar en qualsevol circumstància, fet que van semblar entendre, doncs finalment va quedar lliure el camí de Via Laietana i la manifestació es va dividir en dos.

A partir d'aquest moment, el FEU va passar a encapçalar una manifestació on es van quedar totes les associacions estudiantils convocants menys el SEPC.

És molt important que quedi clar que aquesta divisió de la manifestació no va ser arbitrària, al menys no per part nostre, ni decidida in situ. El FEU havia deixat clar dies abans quin seria el recorregut del seu bloc.

Finalment, tots els sindicats convocants van arribar a Plaça Sant Jaume. Allà, el Coordinador General del FEU, Pau Román, va pronunciar un discurs envoltat de gairebé un centenar de banderes del FEU, discurs que va ser fortament aplaudit.

La jornada de vaga ha servit per seguir acumulant forces en un context en el qual es fa urgent que cada cop més estudiants coneguin la situació d'agressió cap als nostres drets en que ens trobem i que decideixin organitzar-se. Ara, poc més de l'1 % de l'alumnat català està organitzat i es mobilitza regularment en defensa dels seus drets. Mobilitzacions com aquesta han de servir per, poc a poc, canviar aquesta situació.

Sobre els drets dels estudiants

A vegades quan els estudiants volem organitzar vagues, assemblees o xerrades al nostre institut o facultat ens trobem amb l’oposició de la direcció del centre. Moltes vegades no només ens interposen obstacles burocràtics sinó que directament vulneren els drets que tenim com a estudiants i que hem aconseguit amb anys de lluita.  

Nosaltres, com a estudiants, tenim dret a fer vaga. No ens poden imposar cap sanció ni impediment per exercir aquest dret. La legislació actual permet que si una classe, a partir de 3r d’ESO, els alumnes decideixen fer vaga en cap cas es podrà posar cap obstacle ni sanció a aquests. Ens els cursos inferiors l’autorització paterna sí que és necessària.

També tenim dret de reunió, reconegut per la Constitució Espanyola, com qualsevol altre ciutadà. Com a membres d’una associació estudiantil, el centre està obligat a proporcionar un aula i facilitar-nos el dret a reunió dins de l’horari del centre.

A més, com a sindicalistes i representats de les associacions d’estudiants tenim dret a informar els alumnes de totes aquelles qüestions relacionades amb el món estudiantil i en cap cas ens ho poden impedir els membres de la direcció del centre ni imposar-nos sancions. Els alumnes tenim dret a ser informats pels membres de la junta de delegats i pels representants de les associacions d'alumnes en matèria tant del propi centre com del sistema educatiu en general.

Aquests drets es troben regulats a cada centre per normativa interna de forma diferent pel reglament intern del centre d’estudis del qual siguem usuaris. Però en principi aquests desenvolupaments interns no es poden trobar en contradicció amb els drets abans esmentats.

Malgrat això, és probable que des de la direcció d’aquests centres es vulneri aquests drets, de manera que no hem de confiar en què la legalitat ens protegeixi ni ens sigui d’ajuda. Al marge del reconeixement jurídic o no, i de que la legalitat es compleixi o no, nosaltres ens organitzarem i defensarem els nostres interessos com a estudiants.

L’única manera que tenim els estudiants de fer valer els nostres drets (tant aquells que estan reconeguts com aquells pels que lluitem) és mitjançant l’organització i la lluita.

ANNEX: Artícles que fundamenten el document

L’article 8 de la Llei 8/1995 “En los términos que establezcan las Administraciones educativas, las decisiones colectivas que adopten los alumnos, a partir del tercer curso de la educación secundaria obligatoria, con respecto a la asistencia a clase no tendrán la consideración de faltas de conducta ni serán objeto de sanción, cuando éstas hayan sido resultado del ejercicio del derecho de reunión y sean comunicadas previamente a la dirección del centro.”.

L’artícle 25 del Real Decret 732/1995 “Los alumnos tienen derecho a ser informados por los miembros de la Junta de delegados y por los representantes de las asociaciones de alumnos tanto de las cuestiones propias de su centro como de las que afecten a otros centros docentes y al sistema educativo en general.”

L’article 28 del Real Decret 732/1995 diu “Los Directores de los centros garantizarán el ejercicio del derecho de reunión de los alumnos dentro del horario del centro. Los Reglamentos de régimen interior establecerán el horario que se reserve al ejercicio de este derecho, recogido en el apartado 1 de este artículo. Dentro de las atribuciones de dirección y coordinación que le corresponden, el Director facilitará el uso de los locales y su utilización para el ejercicio del derecho de reunión.”

Javier Alcalà, responsable de la federació de la UB

L'ENCARIMENT DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS AMB EL DECRET 3+2 I CONSEQÜÈNCIES

Recentment, el Consell de Ministres va aprovar un decret presentat pel Ministre Wert que pretén reduir la durada de bona part de les carreres universitàries (fins al 70 %) dels quatre als tres anys. Paral·lelament, incrementa el període d'estudi a màster d'un a dos anys.

Després de donar-se a conèixer la notícia, el govern es va afanyar a anunciar que la reforma permetria un estalvi de més de cent milions d'euros a les butxaques de les famílies perquè, en endavant, els alumnes ja no haurien de pagar per estudiar quatre anys sinó per fer-ho tres.

És a dir, que en comptes d'avançar cap a la gratuïtat de l'educació i mentre es retallen beques, el govern té la poca vergonya de dir que aquesta reforma permetrà estalviar en el pagament dels estudis universitaris.

Però el que es va oblidar de dir el Ministre Wert és que, com bé especifica -i a més de forma molt clara- el decret ja publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i per tant en vigor, és que a partir d'ara el grau de tres anys tindrà una orientació generalista. És a dir, si el grau ja va suposar una gran rebaixa de contingut respecte a la llicenciatura -amb l'eliminació d'assignatures i una alteració substancial del que s'impartia dins de les que van quedar-, ara es pretén avançar més encara en aquesta direcció de manera que el grau sigui un títol pràcticament sense valor, com passa a Gran Bretanya, on el grau et serveix per poc més que per servir café a l'Starbucks.

Qui realment vulgui donar un cert valor als seus estudis universitaris haurà de pagar per estudiar un màster, de manera que -en la pràctica- tornem a tenir una durada dels estudis complets equivalent a la de la llicenciatura -és a dir, cinc anys- però amb preus increïblement més elevats.

Recordem que el preu del crèdit de màster és desorbitat en comparació amb el de grau, que ja és car de per si. A l'Estat espanyol, el preu mitjà del crèdit de grau és 18,42€. Els quatre anys actuals costarien, en general, entre 1.000 i 1.500 euros. Però cal comptar amb que els crèdits de les carreres experimentals són molt més elevats i que, a més, Catalunya és una de les CCAA on més cars són (de mitjana 30,33€, pràcticament el doble que a la resta de l'Estat).

Si aquestes xifres són ja escandaloses, encara ho són més les de màster: el preu mitjà del crèdit de màster a l'Estat és de 40,11€. A la Universitat Complutense de Madrid, fer una carrera costa 1.980 euros de mitjana i el màster 3.900€. Però, de nou, a Catalunya el preu del crèdit és encara més elevat que a la resta de l'Estat, arribant a 65,4€/crèdit, pràcticament el mateix que a Madrid que és també de les CCAA més encarides.

No cal ser gaire observador per adonar-se que, a partir d'ara, l'estudiant universitari que vulgui fer valdre per alguna cosa el seu títol haurà de cursar el cicle complet de grau (tres anys) més màster (2 anys) pagant un cost que voltarà, en el millor dels casos, els 8.000 euros i preus molt superiors en les carreres amb més experimentalitat.

Els màsters públic a tot l'Estat, ja molt cars de per si, estan desapareixent a marxes forçades i són substituits per màsters privats, amb preus encara més prohibitius i continguts establerts directament per les empreses privades.

L'objectiu d'aquesta reforma té un profund contingut classista que hem d'entendre. Els governs, a Madrid o a Barcelona, no actúen pel bé comú sinó en benefici de les empreses privades que controlen el poder polític. Aquestes empreses privades busquen, amb el decret, fonamentalment tres objectius: 1) expulsar de la universitat pública als fills de classe treballadora que van entrar-hi als seixanta, setanta i vuitana arrel de les lluites obreres i estudiantils. 2) obtenir beneficis del negoci de l'educació mitjançant el cobrament de xifres escandaloses per les matrícules universitaries. 3) aconseguir que molts estudiants no puguin cursar el màster i se'n vagin ràpidament a la cua de l'atur, engreixant la població inactiva i pressionant a la baixa els salaris de qui ja treballa. Aquesta força de treball vinguda de la universitat, amb títols barats i simples, serà mà d'obra qualificada (en comparació amb la resta) però barata (en comparació amb un llicenciat, perquè el títol no valdrà el mateix).

Contra tot això, el Front Estudiantil Unitari té molt clar que estarà a cada centre d'estudis, a cada facultat, explicant la reforma als estudiants i organitzant-los per impedir que l'any vinent s'apliqui. Recordem que la Generalitat ha avançat que la vol implementar ja al curs vinent, de ser possible. Només els estudiants, en aliança amb els treballadors de la universitat, podem fer-ho impossible.

Domènec Merino

Responsable de Reivindicació i Discurs del Front Estudiantil Unitari (FEU)

Comunicat VAGA #26F!

L’educació pública ha estat sempre un gran model de com l’organització i la lluita han permès a la classe obrera de rebre una educació de qualitat des de l’escola bressol fins a la universitat. No obstant això, des de fa temps l’educació pública és víctima d’atacs per part dels governs que intenten ensorrar-la amb l’objectiu que els fills de classe treballadora, incapaços d’assumir el cost de l’educació privada (de la mateixa manera que ja està succeint amb l’educació pública) es vegin obligats a deixar d’estudiar per a convertir-se en mà d’obra barata. Les empreses són cada cop més presents en el marc de l'educació i estan veient com les seves intencions es fan realitat: l’educació s'està mercantilitzant. Les empreses decideixen, per exemple, quines matèries s'imparteixen i quines no, decideixen també com s’imparteixen aquestes matèries (i si és necessari eliminar continguts en pro dels seus beneficis), i decideixen també quines carreres s’eliminen. En definitiva: les grans empreses estan controlant i eliminant tot allò que no els aporta beneficis (cosa que afecta greument les carreres de les branques de lletres).

Val a dir, però, que aquesta ofensiva per part de les empreses sobre l’educació pública no ve de nou, ja que des dels anys 70, aquestes han estat adaptant-la als seus interessos en clau mercantilitzadora. Tot això es va intensificar amb el desenvolupament i l’implantació de la LOMQE, llei que afecta els instituts, ja que aquesta permet que les empreses accedeixin als centres més fàcilment a través dels directors. Aquests controlen el que s’imparteix, i poden contractar professorat saltant-se les llistes de funcionaris. La LOMQE pretén massificar les aules, creant espais precaris on estudiar, i amb ella s’elimina la democràcia als centres, ja que el director tindrà el poder absolut.

Ara per ara, a les universitats, la seva intenció és de seguir implantant l’anomenada EU2015, que consisteix entre d'altres coses a reduir la durada dels graus universitaris, en general, de quatre a trens anys. L'estudiant que vulgui completar la seva formació haurà de fer un caríssim màster de dos anys. La resta obtindran un títol de grau amb poc valor que no els permetrà accedir a llocs de treball dignes.

Aquest canvi comportaria que fer una carrera fos un segon batxillerat, on els continguts específics no s’impartirien fins arribar al màster. Això permetrà als empresaris pagar sous més baixos als treballadors procedents de la universitat, per no comptar amb més formació, ja que el preu dels màsters seran inaccessibles. Aquesta reforma ha estat aprovada pel Consell de Ministres a principis de febrer.



Des del Front Estudiantil Unitari considerem que ja n’hi ha prou d’acceptar aquests atacs a l’educació pública i aquests enganys: no acceptem la implantació de l'EU2015, de la LOMQE ni la mercantilització de l'educació. En el cas de les universitats i el 3+2, estem en contra de la reducció de la durada dels graus, tant pels alumnes que els estan cursant ara com pels que es matricularan al futur. No es poden eliminar carreres pel simple fet de no donar beneficis als empresaris, i no ens hem pas d’endeutar de per vida per voler seguir estudiant, perquè tenim dret a fer-ho. Aquets són drets pels quals es va lluitar fa temps, que són nostres i que ningú no ens ha de poder treure.




És per això que des del FEU (Front Estudiantil Unitari) convoquem vaga el dia 26 de febrer per lluitar contra aquesta cruenta reforma que pretén expulsar la classe treballadora de les universitats, i avançar en la mercantilització de l’educació pública. Exigim i exigirem una educació pública, gratuïta i de qualitat, des de l’escola bressol fins a la universitat.

Contra els atacs a l'estudiantat, organitza't i lluita!

Crònica de la concentració en solidaritat amb els estudiants mexicans:

Dilluns 26 de gener els i les companyes del Front Estudiantil Unitari vam assistir a la concentració en solidaritat amb els 43 estudiants mexicans desapareguts ara ja fa 4 mesos per organitzar-se i lluitar per construir un sistema educatiu al servei del poble treballador i per produir un canvi social. Amb aquet acte convocat per una sèrie de d’associacions mexicanes a Barcelona i pel FEU es vol exigir respostes a aquet atac al estudiantat mexicà i mostrar el nostre recolzament de solidaritat internacionalista envers els familiars i companys dels estudiants desapareguts i en general cap a la societat de Mèxic.

La concentració és va iniciar cridant consignes mentre acabava d’arribar la gent i es preparaven les intervencions, una sèrie de representants de les associacions convocants van sortir a exposar el fet de la desaparició dels 43 companys i la precària situació amb la que avança la investigació. Possiblement els estudiants hagin sigut ja assassinats i es fa evident que l’Estat i l’Exèrcit de Mèxic estan involucrats, motiu pel qual no es troben culpables. Finalment va intervenir Pau Roman, Coordinador General del FEU,  explicant resumidament que és el FEU i mostrant la nostra solidaritat, però sobretot fent una crida urgent a la organització de la societat i en concret dels estudiants per canviar la situació, no només de Mèxic sinó de tots els països, ja que aquesta situació de Mèxic es extrapolable en més o menys mesura a tots els països, l’única manera d’enfrontar aquets atacs és organitzar-se i lluitar junts, sent conscients de que els nostres interessos estan enfrontats als seus i que per tant si no ens mantenim fermes i units no podrem aconseguir victòries.

Aquet atac als estudiants de Mèxic representa un atac a tots els estudiants del Món, és una prova de que la organització provoca por i s’intenta frenar amb repressió, però això a de servir per encara organitzar-nos més i no permetre que es produeixin més successos com aquet i que quedin sense resposta,

Visca la lluita dels estudiants!

Tots som Ayotzinapa!

Vius se’ls van endur, vius els volem!