L'educació pública es troba en un estat dramàtic. Les aules des de la primària fins a la universitat estan massificades; cada cop tenim menys professors, i aquells que resten han de treballar nombroses hores, algunes sense retribuir; les infraestructures de molts edificis es cauen a trossos; problemes com manca de calefacció o aire acondicionat són cada cop més corrents; alguns hem de treballar de franc per empreses privades, donant-nos a canvi només allò que en diuen “experiència”, i això passa a la universitat o FP com succeirà a la secundària amb la LOMQE. La democràcia desapareix dels nostres centres, i mentre aquells instituts i aquelles universitats privades reben quantitats ingents de diners de l'Estat i la Generalitat, els centres públics van de mal en pitjor. Les taxes d'abandonament escolar abans d'arribar al Batxillerat són superiors al 30 %; a la universitat, gairebé 2.000 estudiants catalans han hagut d'abandonar els estudis sense finiquitar-los degut a les taxes abusives i els preus de les matrícules desorbitats.Reforma rere reforma s'empeny l'educació pública, des de la bressol fins a la universitat, cap a un model on l'empresa privada juga el rol determinant en la presa de decisions, en el finançament dels centres, en la determinació de què s'ensenya i qui imparteix les assignatures.
Davant d'aquesta situació hi ha qui diu que lluitar no serveix per res, però l'educació pública que ara tenim i ens estan prenent és el millor testimoni viu -perquè encara no és morta, molt a pesar d'alguns- de la utilitat d'organitzar-se i resistir. L'educació pública tal i com està formulada avui va ser una conquesta dels nostres pares i els nostres avis. Avui tenim dues opcions: recollir el seu llegat i seguir el seu camí o abaixar el cap i caure encara més en l'abisme de les desigualtats, la injustícia, l'educació reservada a un grapat de fills d'alta alcúrnia i la ignorància com a forma d'existència per als i les joves de família treballadora.
Cadascú de nosaltres tenim una, deu, desenes de reivindicacions. Si les afrontem sols no som res; si ens organitzem, som més que ells i podem vèncer. Convertim cada reivindicació concreta en un motiu de pes per posar el nostre granet de sorra en aquesta lluita col·lectiva que ens ha de dur a la consecució d'una educació qualitativament diferent.
Des del FRONT ESTUDIANTIL UNITARI (FEU) convidem a cada estudiant a que contacti amb el grup del FEU constituit al seu centre d'estudis i traslladi la seva reivindicació concreta, exposi els seus problemes i s'impliqui activament per lluitar, exigint la seva resolució i la de les queixes dels altres companyes i les altres coempanyes.
El 27 DE FEBRER, fem VAGA! Traduïm cada reivindicació en organització!