LES GRANS EMPRESES BUSQUEN LA MERCANTILITZACIÓ DE L'EDUCACIÓ ATUREM LES SEVES

El dia a dia que vivim els i les estudiants de tota Catalunya, sigui quin sigui el nivell educatiu on ens trobem, està marcat per la precarització creixent de les nostres condicions d'estudi, que nosaltres constatem amb tots aquells impediments i aquelles problemàtiques que ens trobem a la nostra realitat cotidiana. Aquestes problemàtiques es converteixen, al sortir de la nostra boca, en queixes; però per a que algú escolti les nostres queixes cal en primer lloc que ens fem sentir, i en segon lloc tenir molt clar que els gestors polítics del sistema no governen per a nosaltres, sinó per a les grans empreses, i que aquestes queixes no són res sense oganització. L'organització i la lluita constant són l'eina que ens permetrà imposar el nostre criteri sobre el dels nostres governants i aquell grup social minoritari d'empresaris i banquers que està darrere d'ells.

Des del 2010, els governs central i autonòmic estan reduint de manera accelerada i incessant la inversió pública en educació. A nivell estatal, només del 2010 al 2011 es va reduir en 2.000 milions d'euros, una xifra esfereïdora. Això passa al mateix temps que es mantenen, o fins augmenten les subvencions als centres concertats, que actualment són prop del 40 % del total. I així, mentre el 30 % dels estudiants als instituts públics deixa els estudis abans d'obtenir el certificat de l'ESO, els índex d'èxit escolar als centres privats i concertats són catorze i sis vegades més elevats que als públics.
A les universitats, prop de 2.000 alumnes catalans han hagut d'abandonar els estudis en un any. Hi ha hagut un augment del 35 % en impagants en només cinc anys. Els alumnes no poden afrontar les taxes abusives i les matrícules amb preus desorbitats, que poden superar els 5.000 euros per curs en el cas d'un màster.

Aquesta situació és generada fonamentalment per una política deliberada de mercantilització de l'educació pública, que té com a un dels eixos principals l'escanyament econòmic dels centres educatius públics. L'Estat i la Generalitat dónen cada cop menys diners per a que aquests centres s'hagin de buscar la vida amb l'empresa privada, que obtindrà d'aquesta manera beneficis suculents.
Això no és un problema de manca de diners. El problema és que els nostres interessos estan enfrontats amb els de les grans empreses. La única manera de que els polítics del sistema, al servei d'aquestes grans empreses, escoltin les nostres queixes és que les imposem amb organització i lluita.

Estudiant: ORGANITZA'T I LLUITA.

Transformem cada reivindicació en organització.

Apleguem-nos al Front Estudiantil Unitari (FEU)