El Front Estudiantil Unitari nasqué al setembre
amb l'objectiu d'aplegar l'aspiració d'organització i lluita d'amplis sectors
de l'estudiantat que buscaven un referent organitzatiu en un moviment
estudiantil caracteritzat fins ara per estar situat en coordenades basades en
l'individualisme i l'espontaneisme.
La sensació de descontentament amb l'estat de les
coses ençà era tan generalitzada, que a la reunió fundacional del FEU hi va
assistir gent d'ensenyament mitjà i universitats de punts molt diferents de
Catalunya. El FEU va néixer, doncs, no pas com una associació encaixada en un
centre d'estudis concret sinó d'abast nacional.
Però la implicació en la pràctica i la lluita
diaria revelen molt fàcilment les limitacions d'aquest marc organitzatiu. Si bé
hi ha atacs que són infligits de manera directa a l'instituts o a la facultat i
reben una resposta immediata pels nuclis establerts en aquests espais, també hi
ha agressions que surten de la Generalitat i requereixen accions a nivell
nacional. D'aquí la convocatòria de manifestacions i vagues nacionals en els
darrers mesos, com les que reivindicaren un major finançament als centres
educatius tot assenyalant que la Generalitat, per exemple, deu centenars de
milers d'euros a les universitats públiques.
Però a la I Assemblea General del FEU es va
constatar, amb el debat col·lectiu i arrel de la implicació pràctica dels
membres de l'associació, que l'arrel de la major part dels problemes que
pateixen els i les estudiants té un abast estatal. Així, per exemple, el
problema del finançament que el FEU denunciava recentment amb una campanya a
Catalunya té també un encaix i de fet una dimensió estatal, car als pressupostos
que s'aproven any rere any a les Corts de Madrid minven la quantitat de diners
públics que va a l'educació pública. La pressió de les grans empreses no només
es tradueix en que la Generalitat endarrereixi pagaments a les universitats o
dongui menys recursos als instituts, sinó també en l'aprovació de lleis com la
LOMQE o les que conformen l'Estratègia Universitat 2015, que obren les portes
per a la reducció dràstica d'assignacions pressupostaries als centres educatius
i, en contraposició, a l'augment del finançament privat.
Ens trobem, doncs, amb que més enllà de la lluita
al centre d'estudis i a nivell nacional, cal també una lluita d'abast estatal.
És necessari que cada atac que s'aprova a les màximes institucions de l'Estat,
sigui contestada amb la mateixa energia amb que s'impulsa la protesta contra
les decisions a Barcelona o al centre d'estudis i no menys.
Considerem, doncs, que la simple coordinació entre
associacions no és vàlida permanentment, sino només de manera breu i cojuntural
per a la conformació última d'un sindicat estudiantil estatal. Ens cal ja una
eina que unifiqui la lluita de l'estudiantat a tot l'Estat i li atorgui la
capacitat de respondre de manera ràpida, decidida i contundent cada agressió de
les grans empreses contra els seus drets.
Amb aquests pensaments en ment, el FEU ha estat
mantenint contactes amb diverses associacions de l'Estat amb una forta
rellevància i dinàmica de lluita cadascuna a la seva zona i el resultat de les
convereses mantingudes és la convocatòria d'una trobada estatal d'estudiants
que es celebrarà els dies 16 i 17 de maig a la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB) organitzada per nosaltres. La trobada comptarà amb la presència
de sindicats d'indrets tan dispars com el País Valencià o Madrid i l'objectiu
és començar a unificar criteris estratègics sobre el moviment estudiantil i
marcar un full de ruta per a la ràpida construcció d'un sindicat d'estudiants a
nivell estatal.