dimarts, 22 d’abril de 2014

TROBADA ESTATAL D'ESTUDIANTS

El Front Estudiantil Unitari nasqué al setembre amb l'objectiu d'aplegar l'aspiració d'organització i lluita d'amplis sectors de l'estudiantat que buscaven un referent organitzatiu en un moviment estudiantil caracteritzat fins ara per estar situat en coordenades basades en l'individualisme i l'espontaneisme.

La sensació de descontentament amb l'estat de les coses ençà era tan generalitzada, que a la reunió fundacional del FEU hi va assistir gent d'ensenyament mitjà i universitats de punts molt diferents de Catalunya. El FEU va néixer, doncs, no pas com una associació encaixada en un centre d'estudis concret sinó d'abast nacional.

Però la implicació en la pràctica i la lluita diaria revelen molt fàcilment les limitacions d'aquest marc organitzatiu. Si bé hi ha atacs que són infligits de manera directa a l'instituts o a la facultat i reben una resposta immediata pels nuclis establerts en aquests espais, també hi ha agressions que surten de la Generalitat i requereixen accions a nivell nacional. D'aquí la convocatòria de manifestacions i vagues nacionals en els darrers mesos, com les que reivindicaren un major finançament als centres educatius tot assenyalant que la Generalitat, per exemple, deu centenars de milers d'euros a les universitats públiques.

Però a la I Assemblea General del FEU es va constatar, amb el debat col·lectiu i arrel de la implicació pràctica dels membres de l'associació, que l'arrel de la major part dels problemes que pateixen els i les estudiants té un abast estatal. Així, per exemple, el problema del finançament que el FEU denunciava recentment amb una campanya a Catalunya té també un encaix i de fet una dimensió estatal, car als pressupostos que s'aproven any rere any a les Corts de Madrid minven la quantitat de diners públics que va a l'educació pública. La pressió de les grans empreses no només es tradueix en que la Generalitat endarrereixi pagaments a les universitats o dongui menys recursos als instituts, sinó també en l'aprovació de lleis com la LOMQE o les que conformen l'Estratègia Universitat 2015, que obren les portes per a la reducció dràstica d'assignacions pressupostaries als centres educatius i, en contraposició, a l'augment del finançament privat.

Ens trobem, doncs, amb que més enllà de la lluita al centre d'estudis i a nivell nacional, cal també una lluita d'abast estatal. És necessari que cada atac que s'aprova a les màximes institucions de l'Estat, sigui contestada amb la mateixa energia amb que s'impulsa la protesta contra les decisions a Barcelona o al centre d'estudis i no menys.

Considerem, doncs, que la simple coordinació entre associacions no és vàlida permanentment, sino només de manera breu i cojuntural per a la conformació última d'un sindicat estudiantil estatal. Ens cal ja una eina que unifiqui la lluita de l'estudiantat a tot l'Estat i li atorgui la capacitat de respondre de manera ràpida, decidida i contundent cada agressió de les grans empreses contra els seus drets.

Amb aquests pensaments en ment, el FEU ha estat mantenint contactes amb diverses associacions de l'Estat amb una forta rellevància i dinàmica de lluita cadascuna a la seva zona i el resultat de les convereses mantingudes és la convocatòria d'una trobada estatal d'estudiants que es celebrarà els dies 16 i 17 de maig a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) organitzada per nosaltres. La trobada comptarà amb la presència de sindicats d'indrets tan dispars com el País Valencià o Madrid i l'objectiu és començar a unificar criteris estratègics sobre el moviment estudiantil i marcar un full de ruta per a la ràpida construcció d'un sindicat d'estudiants a nivell estatal.