45.241 alumnes menys en els dos últims anys, les
taxes a Catalunya han pujat de mitjana un 80%, les retallades a l’educació, la
desaparició de la democràcia a l’educació pública...
Crec que es necessari per part del moviment
estudiantil fer una forta autocrítica i començar a plantejar-nos si es hora de
construir un moviment estudiantil capaç de defensar els interessos dels
estudiants o si volem seguir fent el ridícul.
Els estudiants es troben completament divorciats
del moviment estudiantil, les organitzacions que trobem avui dia al país no han
tingut la capacitat de involucrar-los a les mobilitzacions i a les protestes.
|
Vaga
|
Manifestants
|
% dels estudiants que hi
participen
|
|
22 d’Octubre 2014
|
3.000 estudiants
|
0,56%
|
|
8 d’Octubrer 2014
|
2.000 estudiants
|
0,4%
|
|
27 de Febrer 2014
|
1.500 estudiants
|
0,3%
|
|
24 d’Octubre 2013
|
50.000 estudiants.
professors i pares
|
-
|
En aquesta gràfica on es mostren les
principals mobilitzacions estudiantils dels últims dos anys podem observar dos
coses. En primer lloc que son molt pocs els estudiants que participen en el
moviment estudiantil. En segon lloc que es molt important per a nosaltres
col·laborar amb els altres sectors de l’educació (professors, treballadors i
pares) si volem aconseguir alguna cosa.
I hem de tenir clara una cosa, si els
estudiants no hi participen es culpa nostre, dels que estem als sindicats i a
les assemblees. Hem de tenir la responsabilitat suficient per assumir la nostra
part de la culpa i intentar construir un moviment amb prou força com per
plantar cara al govern i els seus atacs.
Podem trobar en el panorama de l’educació
pública dos nivells molt diferenciats.
Per una banda trobem els estudiants que
participen a les assemblees i als sindicats, que no arriben al 1% del total d’alumnat.
Aquest sector es troba fortament polititzat (donat que els sindicats i
assemblees estan altament polititzats) i te un elevat nivell de combativitat
(que no poden assumir la majoria dels estudiants en el context actual).
Per altra banda en trobem a tota la resta, la
gran majoria d’alumnes, que no participen en sindicats ni assemblees, no estan
polititzats i en general no participen a les mobilitzacions que s’organitzen (o
hi participa una petita part).
-
Si volem incorporar a la majoria d’estudiants al moviment estudiantil i
a les mobilitzacions hem de tenir clar que hem
d’adaptar les accions que realitzem al nivell de consciencia que tinguin els
estudiants. De res serveix tancar una facultat si això no serveix perquè els alumnes
s’organitzin i per reforçar el moviment estudiantil. No ens serveix de res que
els alumnes es quedin a casa.
-
Si volem incorporar a la majoria d’estudiants al moviment estudiantil i
a les mobilitzacions hem de posar l’eix de lluita del
moviment estudiantil en la lluita per l’educació pública. Sembla una obvietat,
però a Catalunya des de que ha començat el curs s’ha fet per part d’alguns una
vaga per la consulta, una jornada de lluita feminista i ara altra vegada
segueixen amb el tema de la consulta.
Totes aquestes lluites son
lloables, però estaria be que els sindicats d’estudiants de tant en tant
lluitessin contra la LOMCE que es comença a implementar aquest any, contra la
pujada de taxes, contra les retallades...
-
Si volem incorporar a la majoria d’estudiants al moviment estudiantil i
a les mobilitzacions hem de tenir clar de que el que
caracteritza a tot estudiant es que objectivament es veu afectat per la pujada
de taxes, per les retallades... en definitiva per els atacs a l’educació
pública. Per això tots els estudiants independentment de la seva ideologia
(comunistes, anarquistes, socialdemòcrates...) tenen el mateix objectiu,
protegir l’educació pública. Es absurd posar barreres ideològiques en les
estructures que tenen com a objectiu organitzar els estudiants en la lluita per
l’educació pública.
-
Si volem organitzar un moviment estudiantil capaç de fer front els
atacs que venen de l’estat, haurem de organitzar-nos
al mateix nivell. No té ningun sentit que fem una vaga un dia a Catalunya,
altre al País Basc i altre a Madrid, només perdem força així. Per això es
important construir un sindicat estudiantil a nivell estatal, que sigui capaç
de fer front als atacs a l’educació pública de l’estat espanyol, que es donen
de la mateixa manera Catalunya, a
Andalusia, al País Basc a Madrid o a Galicia. Hem de presentar una alternativa
al Sindicat d’Estudiants, que sigui capaç de fer treball des de la base y ser
una eina útil als estudiants per lluitar.
La lluita per l’educació pública no es més que
una correlació de forces entre els estudiants de les classes populars i el
govern en mans de les grans empreses. Si els estudiants estem organitzats, si
tenim prou força podrem guanyar. Si seguim desorganitzats i el moviment
estudiantil es troba divorciat dels estudiants no tenim res a fer. Sense els
estudiants el moviment estudiantil no es res.
Javier
Alcalá, responsable de la Federació UB del FEU
Bibliografia:
1.522.498 Alumnes matriculats a Catalunya – 530.632 amb capacitat de
mobilització
3.000 estudiants a la manifestació 22-O 2014 (SE+FEU)
2.000 estudiants a la manifestació 8-O 2014 (Estudiants9N)
1.000 Estudiants a la manifestació 27-F 2013
30.000 Estudiants, profesors i pares 24-O 2013
45.241 alumnos menos en los
dos últimos años